En el ple del passat 10 de novembre, es van debatre i aprovar les ordenances fiscals pel pròxim any 2022 a Vilafant. Una bona gestió econòmica de tots els equips de govern que he encapçalat a l'Ajuntamen, ens ha permès que durant més de 10 anys, no hagi estat necessari apujar impostos als nostres veïns, tot i que el nostre poble ha crescut en més i millors serveis i s’han executat molts projectes de millora i obra pública de qualitat que han transformat el nostre poble.

Pel proper any 2022, es preveu que hi hagi una caiguda important dels ingressos que tenia l’ajuntament, com per exemple l‘IBI de les autopistes, la nova regulació de les Plusvàlues o la rectificació de l’Impost d’activitat econòmiques. Aquesta disminució d’ingressos va acompanyat d’un increment de les despeses principalment pels costos dels serveis bàsics, l’increment de la llum, l’IPC o el del sou dels treballadors que preveu la llei de pressupostos de l’Estat en un 2 %.

Amb aquest context, s’ha aprovat per l'any vinent un increment de l’Impost de béns immobles d’urbana ( IBI) d’un 4’5%, un 3’3 % de la rústica, un increment de l’impost de construccions ICIO d’un 0’25 % i un increment a la Taxa d’escombraries també del 4’5 %.

Malgrat que estem parlant d’una pujada molt raonable dels impostos, entra a la lògica de tothom que els grups municipals tinguin opinions diferents de com s’ha d’aplicar la fiscalitat al municipi.

Contrari al que defensa el nostre grup, de què els impostos només s’han d’apujar quan és estrictament necessari, la resta de grups tenen altres plantejaments. ERC és del parer que s’hauria d’haver apujat els impostos abans, Junts per Vilafant afirma que no apujar impostos durant tots aquests anys és una acció populista i Ciutadans defensa que no s’han d’apujar mai els impostos, sinó que el què s’ha de fer és prescindir de determinats serveis que ells han decidit que no són necessaris.

En el marc del debat polític totes les opinions són respectables. Fins i tot és comprensible que els grups de l'oposició no vulguin donar suport al més mínim increment fiscal. Però una cosa molt diferent és que per defensar la seva postura s’utilitzin expressions i arguments que no són veritat i es llencin falses acusacions sense base:

Es pot tenir la temptació d’acusar a l’equip de govern de mala gestió durant tots aquests anys al capdavant de l’ajuntament. És molt fàcil fer demagògia quan no es tenen responsabilitats de govern, però perquè aquesta afirmació sigui certa s’ha de poder demostrar amb dades reals i objectives.

El què no és admissible en cap cas, és llançar titulars als diaris acusant la meva persona de “suplir la mala gestió posant la mà a la butxaca dels veïns per mer afany recaptatori. Això no li permeto a ningú, tampoc a la portaveu de Ciutadans.

Jo no he ficat mai la mà a la butxaca de ningú i menys dels veïns de Vilafant. Els que em coneixen saben perfectament el rigor i la seriositat en què he gestionat i gestiono els recursos públics del nostre ajuntament.

El llenguatge sempre és important i aquesta manera grollera d'intentar desacreditar a la meva persona només demostra la falta d’arguments de qui les llença. En política no tot s’hi val.