Proliferen últimament els accidents de trànsit provocats per porcs senglars. Sentim que manades d’aquests animals es creuen en la trajectòria dels vehicles provocant sinistres amb conseqüències funestes.

Els senglars es reprodueixen a una gran velocitat i sembla que han perdut la por a l’espècie humana. Allò que fins fa ben poc era anecdòtic, s’està convertint en un greu problema: ja no només campen pels boscos, sinó que baixen a les planes, a la costa, als pobles i a les ciutats.

Les batudes de caçadors emparades per les autoritats s’han mostrat insuficients per poder aturar la situació. Els caçadors, amb la seva millor voluntat i punteria, no són una eina suficient per substituir els seus predadors naturals que serien els llops, animals que en prou feines tenen per subsistir en el món dels homes. Perquè, un cop més, sembla que els humans, aquests grans perjudicats per la irrupció dels senglars, són els principals culpables del seu augment.

M’explico: ens queixem que els senglars arriben a les zones edificades, però no en desbrossem els boscos més propers per evitar-ho. Hi ha alhora un augment de comestibles a les nostres ciutats amb àrees de deixalles no protegides en les quals ells s’atipen. Cal recordar que els senglars són omnívors i, talment com nosaltres, són bèsties de costums, i quan un animal s’habitua a la vida urbana, les seves cries ho reprodueixen i acaben fent de la ciutat el seu hàbitat natural, amb el consegüent risc d’expansió que això significa.

Sembla que les denúncies per problemes derivats de la presència de porcs senglars a les zones urbanes són més abundants a l’època de cacera (de setembre a febrer), ja que utilitzen aquestes zones de seguretat com àrees de refugi. Caldria adoptar mesures més decisives per frenar aquesta nova epidèmia de porcs salvatges. Mesures que passarien segons els especialistes per eliminar els seus estímuls a les zones urbanes protegint els contenidors, per fer una correcta reforestació i intentar combinar una caça selectiva amb una vacuna per a la seva esterilització. A part d’incrementar la consciència de la ciutadania, és clar.

L’assumpte està prenent tal magnitud que requereix una inversió en recursos per part de l’administració pública pensada de manera global i anant més enllà de permetre quatre trets d’escopeta els diumenges al bosc.