Una hora més

Tot i que les diferències entre els partidaris de Pepsi o Coca-Cola siguin les més comentades de la humanitat, en cada moment de la història hi ha hagut grups musicals, marques de roba, equips, esportistes, cotxes i, en definitiva, gustos o tendències que divideixen les opinions en dues parts, més o menys equitatives.

Dissabte passat va tornar l’etern debat: el dels que prefereixen l’horari d’hivern i els que no tocarien mai les manetes del rellotge.

I avui encara es parla dels avantatges i desavantatges a escala climàtica, de consums energètics i, sobretot, els que discuteixen sobre la seva influència en el tarannà de les persones.

No estic preparat per aprofundir en cap d’aquests àmbits, però estic aquí per opinar i sempre m’han semblat uns exagerats aquells que proclamen que una hora de diferència en els nostres costums ens canviï tant la vida. Potser, el primer dia, que el cos espera llevar-se, dinar o sopar a una hora concreta, pot fer que la son o l’estómac se sentin enganyats però, dies a venir, tot torna a la normalitat, com ho faria quan anem amb retard, sortim de nit o fem vacances. Més enllà del rellotge, el canvi està en la foscor dels vespres, que sembla que la vida s’escurci, fins i tot que s’entristeixi. Això és la tardor. És com si s’acabés la rauxa i tornéssim a la realitat, a tocar de peus a terra, dir adeu a la bonança, a la vida a l’exterior, a la roba lleugera, a la calor del sol amarats de sal i sorra.

Encetem un temps de paisatges foscos, de melangia i reflexió més serena. Positivament, tornen els bolets, les taronges i les carbasses, les castanyes, el vi novell i els moniatos. Els vespres de sofà i pel·lícula, de llibres gruixuts, converses a mitja veu i cançons suaus amb un confinament voluntari que alimenta la convivència. Sopes calentes, menges contundents, pes de mantes, vidres entelats i xemeneies fumejant.

Amb l’esperança que enguany tornem a veure com les boques nues de la gent fabriquen baf, mentre caminen engavanyats per capes de roba. Però, com sempre, hi haurà els que, potser carregats de raó, frisaran per tornar a la calor i el frenesí, comptant els dies que falten per arribar al punt d’inflexió que significa tornar a avançar les busques del rellotge. La vida és això, la diversitat, els gustos i les sensacions i tot plegat, s’ha activat aquest dissabte, una hora més.