Des de l’institut de Vilafant fins a la frontera, de Besalú fins a la platja de Roses, s’alça una ciutat que és capital, però que avui no exerceix com a tal. Figueres té una situació privilegiada, no ens ho poden posar millor, però desanimada i abandonada per la política.

La política ha destrossat la ciutat, ja només vota la meitat del cens. Si teníem un Govern dolent, el següent encara ens decep més, els figuerencs ja no sabem què fer. Figueres ha perdut innumerables activitats cap a comarca i molts referents cap a Girona, a cada bugada hem anat perdent un llençol.

Figueres veu com es transforma el seu paisatge urbà i que amb ell es transforma la seva societat. El preu dels habitatges baixa i a tota la província puja. Tenim un excés d’immigració pobre no contributiva i d’emigració de classe mitjana, que si contribueix, però cap a poblacions veïnes.

Aquest nou Pla General d’Ordenació Urbana (POUM) consolida el Model dels 50.000 habitants, població i més població, amb els mateixos carrers morts, de consum, atur i subvencions per subsistir d’un alt percentatge d’habitants, ningú es planteja on treballaran i amb quins impostos netejarem els carrers. L’objectiu, ja no és com anar millor, sinó com podrem mantenir el que tenim ara El Model de 50.000 habitants ha estat nefast per Figueres.

Una ciutat no és una ciutat pel fet de tenir molts habitants, ho és per la seva capacitat de congriar prou referents públics i privats que la fan rellevant al seu entorn. L’Hospitalet, Rubí, Santa Coloma de Gramenet... són menys ciutat tot i tenir més habitants que Girona, Vic o Reus. La seva magnitud social i els serveis que ofereixen les fa irrellevants com a referents de capitalitat econòmica, cultural i política.

Figueres no serà més ciutat per tenir Amazon o Mc Donald’s, ho serà per un restaurant conegut, una botiga bonica o una fàbrica que només la tenim nosaltres. Serà ciutat com a referent públic si tenim el Museu del Cinema –que és a Girona–, el Museu del Circ – ubicat a Besalú–, la Sala Edison sense matisos, Casino Menestral que està sense fer, Casa Dalí en procés, si transformem la plaça de Toros, que no se sap. De moment arreglem voreres que és com dir: «Avui m’he dutxat», vaja, necessari però no determinant per ser Ciutat.

S’és Ciutat per l’ordenació de les entrades, la seva circulació, per allargar el Passeig Nou des de l’estació de l’AVE fins a la plaça de l’Ajuntament, per soterrar la via del tren i tenir seguretat a la plaça de l’Estació, fer Bicing, per convertir en zona de vianants el carrer Monturiol i la plaça de la Palmera, per resoldre els talls de llum al Culubret, obrir la biblioteca el cap de setmana, per posar terrassa a la placeta principal de la Rambla, o per enjardinar els carrers i places en la nostra Ciutat dels Detalls. De fet, per més detalls, ni hem acabat la rotonda de l’Arbre Pixaner de l’entrada. Una ciutat necessita tot això, o una part d’això, o molt més que això per ser Ciutat.

No tenim ni TV ni ràdio pròpia, ni tan sols ens podem treure el carnet de conduir com si es podia fer a Olot fins a l’any passat. No fem Carnestoltes, el celebrem a Roses. El problema no és que no tinguem Universitat, és que no hi ha ni un cicle de comerç en la nostra Ciutat Turística, la que permet obrir les botigues el diumenge i, moltes, ja no poden obrir ni entre setmana. Tot això sí que és el que defineix una Ciutat.

Oportunitats n’hi ha. Banyoles té el llac que fa de plaça important del poble, nosaltres tenim el castell de Sant Ferran. Vic té Universitat, i nosaltres la proximitat amb França per fer convenis amb la universitat d’allà. Olot té cicles industrials, nosaltres tenim el mar a dues passes. Reus té la Fira de Mostres, nosaltres no podem perdre la Mostra del Vi i estem pendents de construir el Palau Firal, on un exalcalde va posar, dues vegades, la primera pedra. Crec que els polítics de la ciutat no entenen res, perquè el dia de Reis ja trèiem les paradetes que posem per Nadal.

Jo només tinc un fill, quin futur té a Figueres? Si Figueres fos un poblet de muntanya, la lluita seria per tornar a tenir escola. Com a figuerenc, crec que no em mereixo això. Necessitem tornar a ser Ciutat, hem de recuperar el futur per als nostres fills, per a nosaltres ja és tard. Això, o ens quedarem sols en un poble gran que no tindrà res a veure amb el que els nostres pares ens van deixar.