Discutíem l’altre dia si és més correcte dir territori o referir-se a país. Comentàvem que els de ciutat parlen de territori quan es refereixen a totes aquelles zones que estan més enllà dels carrers, els semàfors, les illes de cases i la congestió d’una urbs, en canvi, seria bo considerar que tot és «el país». Però entre els que debatíem aquest tema, algú comentava que la paraula país tenia connotacions polítiques més enllà de les territorials. I potser és veritat. En els sinònims de país, hi trobo les paraules: estat i nació. Però, a territori, hi ha els següents mots: colònia, domini, província, terreny, per a meditar-hi...
Últimament sembla que es parla d’espais urbans i d’espais rurals, com un enfrontament de dues maneres de viure. I sí que és veritat que són dues maneres de viure les que es porten en una ciutat o en un poble, però, han de ser enfrontades? A vegades ho semblaria. Les persones que viuen a poble, davant la magnitud d’una ciutat –«amb un llamp de carrers que no s’acaben mai», com deia un avi veí meu– hi van amb respecte. Observant què s’ha de fer i què no, potser acostumats a observar el que els envolta.
Hi ha molts urbanites que acostumats a fer el que està ordenat, és a dir, passar per passos de vianants, parar quan el semàfor és vermell, asseure’s als bancs i no a terra, respectar els rètols de no trepitjar a les zones verdes, etc., quan es troben a camp obert, sense tanques, sense rètols, sense semàfors... es pensen que tot és possible, que poden passejar-se per un sembrat –a peu o també en cotxe– perquè és «herba» que es pot trepitjar, o collir les flors de gira-sol, tan boniques..., ja que enlloc indica que no es pugui fer. Ho estem veient els estius, amb aglomeracions irrespectuoses en molts indrets del territori (territori o país?), i ara, amb la caça de bolets (maleït el programa Caçadors de bolets) on sembla que tot està consentit...
Continuo sense tenir clar si hem de dir país o territori. Busco en un diccionari de sinònims i veig, a país, aquestes paraules: pàtria, nació, territori, comarca, regió, contrada, terra. I busco territori i hi trobo: demarcació, comarca, regió, terme, país, circumscripció... i el dubte segueix. Potser –ara que està de moda fer-ho– podríem inventar-nos una paraula nova que integri el conjunt que conforma Catalunya... Sí? Obro bústia d’aportacions...
