Aquest final d’octubre, revisava les darreres actualitzacions d’aquest final de setmana, ens haurà portat a un pas de recuperar la normalitat de les nostres vides després del confinament per la pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències; normalitat supeditada i en la que malauradament molta gent s’haurà quedat pel camí. Impensable que passaria quelcom així fa encara no dos anys.
Les prohibicions s’han anat convertint en recomanacions, els índexs de contagis van a la baixa, i malgrat que encara hàgim de portar mascareta –més a la butxaca que a la cara–, probablement serà l’única cosa que no perdrem de vista en molt de temps.
De fet en les darreres setmanes s’han anat relaxant les mesures, les restriccions, les prohibicions; hem vist que han tornat les concentracions de gent i els índexs de contagi anaven a la baixa. És evident que la vacunació massiva, a Espanya està vacunada prop del 80% de la població, ha contribuït a la sortida del túnel en què estàvem immersos des de feia més d’un any i mig.
Hi ha, però, algunes coses que acaben essent la materialització del que s’explica. Em comentaven que fa pocs dies, al carrer Sant Pere de Figueres, es podien tornar a veure els tradicionals grups de gent que anava a visitar el Museu Dalí, que en alguna banda grups de joves estudiants esperaven menjant un entrepà, fent-se selfies o remenant els seus mòbils. El més proper a la normalitat que recordàvem d’abans de tot plegat.
Sí, malgrat que cal repetir que no hem de perdre encara, i potser mai, la prudència –personal i en grup–, i continuar seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, és més que evident que el malson viscut arriba al final o, en el pitjor dels casos, canviar per ser una altra cosa que com a mínim no té la fatalitat que hem viscut. Sembla, pels darrers estudis, que aquesta malaltia acabarà convertint-se en una mena de grip. En qualsevol dels casos, la sensació que acabem de sortir d’un llarg túnel sí que la tenim.
