300

Estic molt agraït de disposar d’una talaia privilegiada per poder exposar la meva opinió, lliurement i sense cap limitació. Vull doncs agrair –deixant constància escrita– a l’equip del setmanari la seva gran tasca, a en Carles Ayats la confiança, i a en Santi Coll la seva magnífica direcció i els seus sempre savis consells. I a tots els lectors, moltes gràcies per llegir a un servidor durant tots aquests anys, i als que no em llegiu us convido –si us ve de gust– també a fer-ho.

Que a l’Alt Empordà existeixen dos setmanaris de premsa escrita és un molt bon símptoma de la feina que els professionals del periodisme realitzen a casa nostra. Enrere queden els auguris fets per futuròlegs experts que vaticinaven el final del paper imprès, en favor de les noves tecnologies. Els diaris i els llibres aguanten, malgrat que la pandèmia també els ha perjudicat moltíssim.

Majoritàriament, en aquests anys he parlat de la nostra Figueres, però també del nostre Empordà, de Roses, l’Escala, Cadaqués i tants altres indrets, d’alguns temes universals i de les meves propostes i idees de futur per a la nostra ciutat i territori.

Sempre he intentat aportar una visió en positiu, que sumi i aporti valor a la nostra societat. Una societat que està en permanent canvi, i que de ben segur continuarà canviant cada cop a més velocitat, la quarta revolució tecnològica ja és aquí, trucant a la porta.

Els canvis en els pròxims 20 anys seran espectaculars, preparem-nos perquè, com dirien alguns, «agafeu-vos fort que venen revolts»!

A l’Empordà i a Figueres, tenim tots els ingredients per continuar sent un lloc meravellós per viure, només cal que ens ho creiem i ho cuinem adequadament, parafrasejant JFK: «No et preguntis què pot fer el teu país per a tu, pregunta’t què pots fer tu per al teu país».

El meu compromís amb aquesta casa, i amb la societat empordanesa i figuerenca, continua ferm. Perquè com deia Miquel Martí i Pol, «Tot està per fer i tot és possible».