M’arriba un article on, entre altres coses, la persona que l’escriu, arriba un moment que pregunta: què és més important, l’ètica o el moneder? I ella mateixa es contesta que en aquesta societat en la qual vivim sembla que, per a la gran majoria, és més fonamental el moneder, i que creu que és així no tant per altres raons, sinó, perquè, en aquest món en el qual vivim, s’ha oblidat el que és l’ètica, una disciplina filosòfica que estudia el bé i el mal i la seva relació amb el comportament humà.
Recordem que en algun moment donat i en la roda periòdica en la qual els polítics de torn s’afanyen per canviar els plans d’educació, es van plantejar que, per a viure en la nostra societat moderna, eren més importants –en els currículums escolars i acadèmics– les matemàtiques que no pas la filosofia, és a dir, que es donava preferència al coneixement exacte per davant del que planteja dubtes. I no nego que les matemàtiques siguin rellevants, ho són molt i molt, i saber solucionar problemes prepara la ment per a moltes altres activitats. De fet l’univers és matemàtic. Però la filosofia planteja dubtes que obliguen a obrir noves finestres a altres possibilitats. És preguntar-se molts «per què» i mirar de trobar-hi respostes que sovint plantegen més preguntes que fan buscar més respostes.
De fet, un problema matemàtic també planteja un dubte que s’ha de solucionar –és a dir, que requereix una resposta– però sovint, un cop solucionat, no se’n planteja un de nou. Llavors voldria entendre que, com moltes coses a la vida, les dues matèries es complementen. De fet les dues paraules tenen les seves arrels en el grec antic. La paraula matemàtica significa coneixement, i amb la paraula ètica ens referim al caràcter. Podríem dir, doncs, que el coneixement forma el caràcter? O que un bon caràcter facilita qualsevol coneixement?
I tornant al títol de l’article, fem la reflexió en la idea que tenir ètica sense moneder no ajuda a viure, i tenir moneder sense ètica ens situa en una condició egoista, poc solidària i poc participativa en el marc del conjunt de la societat. Llavors s’hauria de vigilar que els moneders fossin emplenats correctament i equitativa per aconseguir un equilibri social just. I no oblidar l’educació en l’ètica, evidentment a les escoles, però també –i molt– als programes de televisió, a les pel·lícules i a les xarxes socials. Els exemples són més importants que la teoria.
