Tot i que els darrers dies i setmanes han estat climàticament benèvols, el sol ens ha acompanyat i la sensació que l’estiu encara mandreja pels voltants del nostre Empordà, el cert és que ja estem en plena tardor. No ho sembla, però ja tenim alguns elements, quotidians, que ens ho demostren.
Fa un parell de dies, passejant per Figueres, em vaig adonar que ja estan instal·lats les tradicionals parades de venda de castanyes; sí, és el símptoma més evident que tenim a la via pública del canvi d’estació, o el primer que ens trobem. També ho són els canvis de colors que es mouen dels vius d’estiu als més càlids, la caiguda de les fulles i les peces de vestir que deixen de ser lleugeres.
Els colors de la tardor sempre m’han semblat molt recollits, molt propers. Cal dir que dins el que es considera la colorimetria de tardor ens movem entre els diferents marrons, ataronjats, groguencs, ocres, mostassa, terracota, i d’altres.
La paleta és àmplia i potser només els artistes acaben copsant totes les tonalitats que desprèn aquesta època de l’any.
L’escriptora George Sand, precursora del feminisme i compromesa en èpoques difícils, escrivia que la tardor és un andante melangiós i graciós que prepara admirablement l’adagio de l’hivern. Una bella descripció d’una època que evoca traspàs cap a la fred amb tints musicals, però que sembla no deixar-nos acabar de gaudir-ne prou.
En qualsevol cas, aquests dies de tardor ens porten coses més tangibles, en el paisatge quotidià –hem comentat la venda de castanyes– i comprovar que a poc a poc el nostre entorn es va transformant. És recomanable pujar fins al Banc del General que es troba al castell de Sant Ferran per comprovar que els verds vius s’esmorteeixen, els colors torrats van guanyant terreny dia a dia i només roman intacte el cel blau, aquest cel blau de l’Empordà, que costa de trobar en qualsevol altra banda del món; un cel tan net i clar que combina amb tots els colors, especialment en dies de tardor.
