A finals de juny va complir setanta-cinc anys el nostre bisbe de Girona, monsenyor Francesc Pardo, l’edat que l’Església demana als bisbes la presentació de la carta de dimissió de la seva seu episcopal. No vol dir que sigui automàtic, i que el Papa accepti la renúncia immediatament. En la societat civil, és generalment als seixanta-cinc anys que s’acaba la vida laboral, i s’entra a la jubilació.

També els rectors hem de presentar la carta de renúncia al bisbe diocesà en complir els setanta-cinc anys. Personalment em queden sols onze mesos per arribar a aquesta edat. Però en aquest cas, normalment, el bisbe demana de seguir atenent les parròquies fins que la salut ho permeti. Al bisbat de Girona, la mitjana d’edat del clergat que està en actiu depassa els setanta-dos anys.

Molt més enrenou ha provocat la renúncia al govern pastoral de la diòcesi de Solsona del bisbe Xavier Novell. Quan va ser ordenat, el desembre de 2010, a la catedral solsonina, tenia quaranta-un anys, i va esdevenir el bisbe més jove de l’Estat. La renúncia amb només cinquanta-dos anys i per «raons personals» ha estat una autèntica sorpresa i ha aixecat en els mitjans de comunicació i en la mateixa diòcesi tota mena d’interpretacions i de rumors.

L’abat de Montserrat, nascut a Santa Eugènia (Gironès), Josep Maria Soler, va presentar la seva «disponibilitat a renunciar al càrrec» als seus setanta-cinc anys, i la comunitat l’hi ha acceptat. Des de fa uns dies que el nou abat, el Pare Manel Gasch, fins ara administrador del Monestir, ha assumit la màxima responsabilitat a Montserrat. El nou abat haurà d’afrontar les celebracions del mil·lenari del Monestir de Montserrat, que es compleixen el 2025.

Els bisbes de Catalunya tenen marcada una data, normalment quinquennal, que és la visita ad límina apostolorum, la visita al Vaticà per donar compte del govern del bisbat dels últims anys. Per motius de la pandèmia, s’ha retardat dos anys, fins al gener del 2022.

Sé que a les Cúries dels nostres bisbats hi ha molta tasca a resumir els darrers set anys d’acció pastoral. Possiblement sigui passada aquesta visita a Roma que hi hagi el nomenament d’un bisbe nou a Girona.

Des de fa uns mesos que està vacant, també, la diòcesi de Terrassa. Monsenyor Sáiz Meneses ha estat nomenat arquebisbe de Sevilla. Va ser una sorpresa dins del món clerical, ja que no acostuma a donar-se el cas que un bisbe català vagi a altres regions de l’Estat. Dins de l’any 2022, també compleix l’edat reglamentària de presentar la dimissió el bisbe Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat. I, ja fa un any que ha arribat a aquesta edat el cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona. Amb tot, i pel fet de ser l’actual president de la Conferència Episcopal Espanyola, possiblement des de Roma li allarguin l’acceptació de la renúncia tres anys, fins que acabi aquesta Presidència.

Amb tot això vull constatar que la meitat dels bisbats amb seu episcopal a Catalunya estan o vacants o amb els bisbes en edat de jubilació. Sempre és una ocasió per uns possibles canvis en les orientacions pastorals el canvi de bisbe.

Fa poc més de dos anys que un empordanès, Mn. Joan Planellas va ser nomenat arquebisbe metropolità de la Tarraconense i bisbe de Tarragona. Terrassa, Solsona, i ben aviat Girona i Sant Feliu de Llobregat (a més de Barcelona), són diòcesis a cobrir amb un nou pastor. Tots tenim molt clar que el Cardenal Omella té un paper important en aquests canvis, atès que també té la responsabilitat de ser membre de la Congregació de Bisbes, per on passen tots els nomenaments de bisbes que cal fer en l’Església Universal, encara que mediatitzats pels respectius Nuncis Apostòlics.

Els bisbes catalans, el juny passat, es van mostrar clarament a favor dels indults dels presos polítics catalans, atès, deien, «que es necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei»; i mostraven també tot el seu suport al diàleg, com a única via efectiva davant de les divisions, i per tal de trobar una sortida airosa a l’actual conflicte entre Catalunya i l’Estat.

Fa quinze dies parlava de «temps de represa», ara de «temps de renúncies». Que la Moreneta ens protegeixi!