Any Joan Triadú i Font

El passat dijous, 7 d'octubre, a la biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres, Òmnium Cultural de l’Alt Empordà va convocar el públic interessat a escoltar una dissertació que el poeta i lingüista Carles Duarte va fer sobre l’intel·lectual català de l’Any, Joan Triadú i Font. Duarte va anar desgranant tota una sèrie d’activitats de voluntariat expressament català que va exercir Triadú al llarg de la seva fructuosa vida, tot i les dificultats que en certs moments de l’època anterior i posterior al franquisme hagué de vèncer.

Carles Duarte ens va convidar a resseguir la trajectòria vital de Triadú ben lligada a l’evolució de la cultura catalana del segle XX. Mestre de vocació, aprovat per Pompeu Fabra. Es va llicenciar, més tard, en Filosofia i Lletres, fou un dels fundadors de la revista 'Ariel' i lector a la universitat de Liverpool, va publicar una antologia de poesia i una de contes així com un recull d’escrits d’opinió sobre la novel·la catalana de la postguerra. Tingué la seva etapa de traductor oferint-nos, en català, els poemes de Shakespeare i del poeta clàssic Píndar.

Una malaltia el va obligar a recloure’s a Cantonigrós (Osona), on també deixà la seva petja organitzant un Concurs de Poesia, que esdevingué una de les primeres manifestacions en pro de la cultura catalana perseguida pel franquisme. Va fer classes al CICF, va implicar-se en la creació d’Òmnium Cultural, així com en la Junta Assessora dels Estudis de Català. El seu fort, la pedagogia, queda perfectament reflectida en els articles que sobre aquest tema va escriure a la revista 'Serra d'Or' i al diari 'Avui'. No és d’estranyar, doncs, que Òmnium Cultural li reconegués la feina feta atorgant-li el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ni que el distingissin fent-lo Doctor Honoris Causa de la Universitat Ramon Llull, ni que la Generalitat de Catalunya el premiés amb la Medalla d’Or.

Segur que m’he deixat, al tinter, moltes facetes de les que ens va explicar Carles Duarte, en l’acollidora sala de conferències de la nostra figuerenca biblioteca sobre l’obra de Joan Triadú, però sí que suposo haver palesat, ni que sigui mínimament, part del recorregut històric d’un prohom que lluità amb fermesa i constància per reflotar la nostra cultura. A cent anys del seu naixement, just és que el recordem.