Llavors jo tenia dotze anys i ella vint-i-set. Era el 23 d’abril de 1950, Sant Jordi, a la vella plaça de braus de Santa Eugènia, a Girona. Hi havia anat des de Figueres amb l'avi, en tren. Torejaven Mario Cabré i Julio Pérez Vito. Un mano a mano muntat per filmar escenes de la pel·lícula Pandora y el holandés errante, amb centre d'operacions a Tossa de Mar. En el seu moment, Mario va brindar el toro a una noia espectacular que seia dues files més avall de nosaltres, a uns quatre metres. Ella, Ava Gardner, es va aixecar mostrant el seu cos escultural dins un vestit verd, cenyit i escotat. Una imatge que va ocupar els meus somnis adolescents nits i nits.
Ava va néixer a Carolina del Nord (EUA), en una família humil, treballadors del tabac i el cotó, amb set fills, ella era la menor. Als vint-i-dos anys, només havia llegit un llibre, Allò que el vent s'endugué. A Tossa es va trobar amb Mario Cabré i esclatà l'amor, del qual el torero-poeta-actor en sortí molt tocat. «Un error d’una sola nit», en canvi, declarà ella més tard. Versos de Mario al Dietario poético a Ava Gardner, en castellà, com corresponia a l’època: «Antes era yo. / Ahora eres tú. / Quizá algún día dejes de sentir / para ser yo, / o seremos los dos / en nivel de amor. / Pero ya, por siempre más, / serás tú, dentro de mí»…
Ava, la cara d'un àngel i el cos d'una deessa. L’animal més bell del món, s’arribà a dir d’ella. Amb l’afer del torero es muntà un sidral i, de cop, Frank Sinatra, amant i després marit de l'actriu, arribà furiós a la vila costanera i s'acabà l'idil·li. Mario no parlava anglès i li escrivia a la noia versos en espanyol. Ella no ho entenia, així que amb aquells versos no sé què passava. L’idioma, un mur on baten insistents les ones de l’amor.
De vint en vint anys van succeir els fets. Si l’any 50 s’estimaven a Tossa, el 1970 Mario patí una hemiplegia i restà malalt de per vida. Tots dos van morir el 1990. Ava el 25 de gener i Mario, l’1 de juliol. Ella havia rodat seixanta films, alguns de gran èxit, com Las nieves del Kilimanjaro, La condesa descalza, 55 días en Pekín, La noche de la iguana... Pels seus braços van passar Mickey Rooney, actor; el milionari Howard Hugues, el músic Artie Shaw, l’actor i cantant Frank Sinatra i el torero Luis Miguel Dominguín... Ava finà a Londres i fou enterrada a Smithfield, al costat dels seus pares i de dos dels seus germans. Mario Cabré no la va oblidar mai. Els seus versos en són testimoni: «¿Te imaginas?... / Oir el mar / y no poder oirte a ti. / ¿Pensaste alguna vez en la tristeza / de un hombre solo en una playa inmensa?»…
Als anys 50, Mario sovintejà les seves estades a Llançà, a l’Hotel Berna, que era d'uns seus amics, davant la platja del Port. Recordo haver-lo vist passejant vora mar. De l’agost del 54 és el poema Puerto de Llansá : «Llansá de remos y luna, / pátina de sal y escamas, / viñedos subiendo arriba, / hacia abajo, roca y algas, / el verde-azul marinero / y montaña tras montaña. / La tierra por todas partes / se yergue para tu guarda. / (…) En la rueda de las horas, / Llansá se detiene y cambia».
