Com a mínim un cop a l’any n’he de parlar. Jo no me’n puc estar. Cada 1 d’octubre es parla del maltractament a la gent gran. Personalment no he entès mai perquè passa. Però aquest maltractament continua vigent i és universal. S’estima que el 80 per cent de les víctimes son dones i la resta, el 20 per cent, homes. A més edat hi ha més risc de patir-lo, sobretot en les dones. També és més freqüent en persones discapacitades. És doncs una violència infligida contra persones molt febles i vulnerables.

Els tipus de maltractaments poden ser físics, psicològics, sexuals, econòmics-financers, de negligència i d’abandonament, de vulneració dels drets, l’obstinació diagnòstica i la terapèutica i l’autonegligència o autoabandonament. Els més freqüents són els psicològics, els econòmics i la negligència.

El maltractament físic provoca ferides, dolor, lesions corporals o deteriorament físic. Ho són l’alimentació forçada, les restriccions físiques i l’ús inadequat de fàrmacs sedants. Els maltractaments psicològics més freqüents son provocar angoixa, pena, por, estrès i patiment per sentiments d’indignitat. També ho són les agressions verbals, amenaçant d’infringir dany físic o d’institucionalitzar-lo.

Els insults, la burla, la intimidació, les humiliacions i els càstigs, la indiferència i l’aïllament dels amics i no deixar fer les seves activitats habituals ho són. Així com la infantilització i no respectar les seves decisions. En l’esfera sexual, el maltractament és qualsevol contacte sense el seu consentiment. És el cas de l’assetjament sexual, l’atemptar contra el seu pudor, obligar-lo a una sexualitat forçada, la violació i també la vulneració del dret d’imatge.

En l’esfera econòmica s’utilitzen els bens de la víctima sense la seva autorització. Els hi prenen els diners i/o les joies, es falsifica la seva firma i/o se li fan firmar documents importants (inclòs el testament), fan una tutela inadequada i poden ocupar-los-hi el seu domicili. Sempre els duen a terme persones de confiança del seu entorn. Quan parlem de negligència o abandonament ens referim a no atendre les seves necessitats. En son exemples no donar-los-hi de menjar, no hidratar-los bé, no atendre la higiene personal, fer-lo anar mal vestit, la manca d’aixopluc o d’assistència, no administrar els medicaments ni mesures de confort, no protegir-los en les situacions potencialment perilloses i deixar-los sols durant molt temps.

Si passa en l’àmbit institucional s’anomena negligència i en familiar es coneix com un abandonament. Un altre maltractament és la vulneració del dret a la dignitat, el respecte, la intimitat, la confidencialitat, la participació, la llibertat i el dret a decidir sobre si mateix quan són capaços de fer-ho. L’obstinació diagnòstica i la terapèutica van en contra del benestar de la persona en l’etapa final de vida. L’autonegligència és un comportament que li és una amenaça. És el cas de rebutjar o negar-se a menjar adequadament, beure aigua, anar net, vestit i abrigat correctament o no prendre’s la medicació.

Conèixer els diferents tipus de maltractaments, ens dona els senyals d’alarma per reconèixer-los i posar en marxa el protocol per atendre’ls. Viure amb dignitat la vellesa és un dret humà.