Utilitzo aquest epígraf per no plagiar el que hauria estat més glamurós –Un Empordà de cinema– en què Alfons Martínez (Empordà, 17 agost) apuntava la necessitat de fer un recull rigorós de totes les pel·lícules filmades en escenaris naturals del territori emporità.
Si hi ha una persona prou qualificada i devota per endegar aquest projecte de recerca i recull aquesta és, a parer meu, el cinèfil figuerenc Lluís Benejam, posseïdor d’un Arxiu-Col·lecció reconegut arreu del país, de l’estat i part de l’estranger, que em confessa que no descarta elaborar-lo més endavant. La plenitud i l’èxit d’aquest treball de formiga traginera estan més que assegurats amb la seva signatura. Recordem la seva apassionada trajectòria com a col·leccionista i divulgador cinematogràfic, que inclou set edicions (2009-2016) de Cinema fet a casa, amb exposicions i xerrades sobre pel·lícules filmades a l’Alt Empordà, donant veu als seus directors, alguns actors o actrius, així com alguns extres residents o vinculats amb la comarca; tot això amb el suport del Casino Menestral Figuerenc.
Mentrestant, com a tastet i per engreixar la nòmina dels títols que ens proporciona l’article esmentat, cal citar el llibre Costa Brava plató de cinema (2009) de Lluís Molina, que aplega 67 films des de la dècada de 1930 fins a la de 1980, havent estat els períodes més prolífics els dels anys 50 i 60. S’ha de remarcar que la majoria de les pel·lícules estan rodades al Baix Empordà i a la Selva Marítima, quinze totalment o parcialment en indrets de l’Alt Empordà, encapçalats com resulta previsible per Cadaqués (La edad de oro, La llamada del mar, Los felices 60, Los pianos mecánicos, Cabezas cortadas, La luz del fin del mundo), seguit de l’Escala (Sea Fury, Rapsodia de sangre, Un vaso de whisky), Roses (La llamada del mar, Los farsantes del amor, Waka-waka), el Port de la Selva (El cafè de la Marina, Los felices 60, Cabezas cortadas), i d’altres (Castelló d’Empúries, Portbou, Colera, la Jonquera, Sant Pere Pescador...). Correspon a El Cafè de la Marina de Domènec Pruna (1933) el guardó de ser el primer llarg en llengua catalana; una segona versió de la peça teatral de Josep M. de Sagarra –dirigida per Sílvia Munt el 2014– es va rodar a Palamós.
Manllevo de les propines avançades que em proporciona l’amic Lluís alguns títols d’etapes paral·leles i de posteriors: Victoria 3 (1984), Pasión de hombre (1989), El teatre-museu Dalí es tanca a les set (1989), Lolita al desnudo (1991), La última frontera (1992), Monturiol, el senyor del mar (1993), Lisistrata (2002), Tirant lo Blanc (2006), Partir (2009), La promesa (2016), Miss Dalí (2017), Patria (2017), El retrat ovalat (2017), Lone Wolves (2018). Paisatges també altempordanesos apareixen a El hijo de la noche (1959) de Ricardo Gascón, filmada a Garrigàs, Cambio de sexo, de Vicente Aranda (1977, rodada a l’hospital de Figueres) i Made in China (1982) de John Liu, amb escenes a Empuriabrava. De la meva collita puc aportar que un episodi d’Un ángel en mi mesa, de Jane Campion, (1990) adaptació de l’autobiografia de l’escriptora neozelandesa Janet Frame, que s’havia d’ambientar a l’Eivissa dels anys hippies, es va filmar a la Vall de la Santa Creu.
Productors i directors nacionals i internacionals de prestigi han triat i triaran l’Alt Empordà com a escenari de rodatge de films que no tinguin res a veure amb parcs eòlics o granges porcines a dojo. Seria desitjable que s’incrementés el nombre de films amb temàtica empordanesa, de moment força minso (El cafè de la Marina, Los pianos mecánicos, El teatre-museu Dalí es tanca a les set, Miss Dalí, Monturiol, el senyor del mar...), però, sobretot, cal mantenir l’atractiu d’una comarca que realment sigui de cinema per als indígenes i els bàrbars. Pels segles dels segles, amén.
