Temps de represa

Fins i tot, i amb totes les tensions prèvies, s’ha reunit, després de dinou mesos, la Taula de Diàleg; una foto bilateral que La Moncloa no volia i que Aragonès ja té en la seva col·lecció. I... fins Nadal! El «Sit and Talk» ja s’ha aconseguit. Potser és el camí desitjat per Europa?

Uns primers dies de setembre que encara hi ha visitants a Pals, quasi com juliol i agost. Temps de raïms i de comiats, de festes als Masos i a Begur. Temps de casaments de parelles estrangeres, EUA, Itàlia i Letònia... Temps de començar escoles i instituts, encara amb mascareta.

M’explicava una professora, que fa de tutora a primer de l’ESO i que té una vintena d’alumnes, que alguns fan lletra de pal i altres tenen greus problemes de comprensió. I això que el seu institut no és de «gran complexitat»! La pandèmia arrossega problemes mentals, en altres.

A escala personal vaig començar setembre amb un aniversari més, celebrat en família en un bon restaurant de l’Empordanet. Temps de convivència i bones notícies familiars. També ha estat setembre el moment de represa de les reunions presencials amb els companys capellans de la meva edat: una trobada a Amer per retrobar-nos i explicar les nostres xacres: un ha passat dos mesos a l’hospital, jo m’he comprat dos audiòfons per millorar l’audició...

Hem reprès la catequesi i les activitats i reunions conjuntes de les Càritas de Pals i Begur. Una voluntària de Pals s’ha ofert a fer classes d’idiomes (anglès i francès bàsic) a un grup de dones. S’ha reprès, des de les dues Càritas, l’activitat amb els infants i adolescents del Servei d’Intervenció Educativa. Més difícil és concretar el projecte de Ser Gran amb Dignitat. La pandèmia també hi ha jugat el seu paper, en forma de por i recel.

Aquests dies, el Patronat de l’Hospital Sant Carles de Begur adjudica a tres famílies uns pisos que han quedat lliures i que hem restaurat. També tenim a exposició pública la concessió de beques a alumnes de Begur que estudiïn a la universitat. Hem augmentat l’aportació econòmica, per la bona gestió dels diners dels lloguers.

A Figueres, la Fundació Sant Vicenç de Paül està posant fil a l’agulla en un projecte d’agricultura ecològica, per formar joves en el cultiu de l’horta (les famoses cebes de Figueres!) i en la possible recuperació d’oliverars que actualment estan abandonats en molts poblets de la garriga empordanesa. Ksameu ja ha complert quinze anys d’activitat, i encara va creixent en activitats i propostes. Me’n sento molt satisfet pels resultats que comporta en l’atenció a adolescents i joves; i també, a les seves famílies.

Una bona notícia que també ho ha de ser per a Figueres i per a Albons és que aquest divendres passat s’ha constituït formalment la Fundació Pujolboira, de la qual en formo part juntament amb familiars del difunt pintor i uns bons amics i col·laboradors. Som deu persones amb moltes inquietuds per fer conèixer l’obra pictòrica i gràfica d’en Ramon Pujol Boira, mort fa dos setembres. Les seves obres importants a les parròquies de Santa Coloma de Farners, a Sant Pere de Figueres, a Albons i la seva obra pòstuma a l’Estartit, són els quatre referents religiosos de la seva extensa obra. Cinquanta anys de treball han deixat un llegat de bellesa i harmonia que no pot ser oblidat. En seguirem parlant. Al Museu de l’Empordà, en ocasió del mil·lenari de Sant Pere, es va fer un senzill record al timpà i a les reixes de l’església.

La represa dins l’àmbit eclesial, també en aquest inici de curs, ve per l’ordenació diaconal de l’Edgar, un jove ja madur, que ha passat els mesos de pandèmia entre Pals i Begur; hem mantingut llargues xerrades i confidències. En la invitació per al diumenge 19 setembre a la catedral de Girona, m’escriu: «Sempre millor en companyia d’un germà, un mestre i un amic». Destinat a Olot, puc assegurar que el considero, a punt de complir cinquanta anys de la meva ordenació de diaca, com un hereu que segueix la meva tasca eclesial. Donem-ne gràcies a Déu!

Des de l’Associació «Amb les teves mans», vivim, a través d’un company de la Junta, l’experiència de les dificultats de travessar fronteres en alguns països africans, sobretot quan les polítiques són tan contradictòries. Serà tema d’un pròxim article.