El castell de Sant Ferran es va construir en el seu moment com a fortalesa militar de defensa de les posicions territorials d’aquella època, el segle XVIII. Però ara, ben entrat el segle XXI, qui pensa que pot servir per a un ús militar?, ningú. Les guerres i les defenses territorials es fan ara en despatxos plens de pantalles i botons.

Una fortalesa com el castell de Sant Ferran té avui un ús de conservació de monument, de turisme o de posada a punt de projectes d’ús social. I Figueres necessita que sigui així, però perquè sigui una realitat necessita propostes de projectes reals i factibles.

L’avanç del nou POUM de Figueres té moltes referències del castell de Sant Ferran, però la majoria parlen de la defensa d’una planta en perill d’extinció, el Silene sennenii, i amb menys referències als camins.

El Castell és la fortalesa amb baluards més gran d’Europa, té una superfície de 320.000 m2 sobre un terreny protegit de 550.000 m2 i està assentat totalment al terme municipal de Figueres. L’envergadura d’aquesta gran construcció és espectacular.

Al llarg dels anys hi ha hagut moltes propostes de recuperació i ús del Castell per a la ciutadania, alguns d’agosarats i d’altres no tant i la gran majoria de paraula que, com sabem, se les emporta el vent. Feu una cerca, si us plau, a internet amb la frase «Centre d’interpretació Castell de Sant Ferran de Figueres» i trobareu un projecte de final de carrera d’arquitectura de l’any 2006 en què es detalla minuciosament una proposta de recuperació del baluard de Santa Bàrbara, que està darrere de l’església inacabada de la plaça d’armes. El resum del projecte diu textualment: «Projecte per convertir el Castell de Sant Ferran de Figueres en un Centre d’Interpretació i Seu Cultural per la preservació dels valors, la cultura i la història dels castells catalans i els seus entorns. Serà una font de recursos culturals, pedagògics, formatius i d’investigació».

Bé, jo volia fer algunes propostes que crec que no són gens complicades de portar a terme.

Per començar, hi ha un problema gravíssim de desconnexió del Castell amb el nucli urbà de Figueres. Necessitem un veritable cordó umbilical d’unió i això, ara per ara, només es pot fer per la «carretera del Castell», la qual de veritat puja al Castell. Aquest camí, en època moderna, va ser pensat quasi exclusivament per als cotxes, com pràcticament tots els indrets de qualsevol ciutat. Això s’hauria de canviar. La calçada fa uns 6 metres d’amplada i pujant, a mà esquerra, hi ha una vorera que, amb prou feines arriba al metre i mig, però aquest no és el problema, sinó que algú, a l’època que van posar els fanals actuals no va pensar que les voreres són per a les persones i les va plantar al bell mig de la vorera. A mà dreta, pujant, no hi ha res que convidi a pujar, ni baixar, per aquest cantó.

La meva proposta consisteix, primer, a posar, a l’inici del camí, un parell de garites semblant a les que són característiques del Castell i un gran cartell on es vegi tota la fortalesa a vista d’ocell. Reduir la calçada al mínim permès i posar-la en zona-30, o millor en zona-20, ja que els cotxes han d’anar darrere les persones en prioritat i importància. Ampliar la vorera per permetre caminar dignament les persones per ella. Intentar fer un camí amb baranes per la zona dreta de l’arbrada, si cal endinsant-se per aquest petit bosc, i enllaçar aquest camí amb el camí de la volta al Castell.

Del camí de la volta al Castell sempre en sentim parlar del seu mal estat. Crec que s’hauria de reconvertir en un camí de ronda. Sí, ja sabem que els camins de ronda es feien servir per fer «la ronda» primer els carrabiners i després la guàrdia civil, però ara un camí de ronda és un camí saludable, de passejades i d’excursions, i, per tant, no costa gens reconvertir la volta al Castell en un camí de ronda que tingui les mateixes característiques que els magnífics camins de ronda de la Costa Brava, bon pis, baranes i miradors.

I ara em direu agosarat. L’altitud mitjana o altura sobre el nivell del mar de la ciutat de Figueres és d’uns 40 metres i el Castell té una altitud de 100 metres. La meva última proposta és preveure una zona del Castell per encabir un centre d’operacions d’emergència en cas de catàstrofe natural. El canvi climàtic avui dia no és cap broma i la nostra Fortalesa té espais idonis, parets d’un gruix de metre, teulades plenes de sorra de més d’1 metre de gruix i està situat a la Muntanyeta de Sant Roc a 100 m d’altitud.

Fem que el Castell sigui nostre, de tots els ciutadans. Fem que el Castell sigui la segona revolució de Figueres. La primera va ser la inauguració del Museu Dalí l’any 1974. Amb una mica de rauxa, farem aquesta segona revolució.