Aquesta és la causa més freqüent de les demències provocades pel grup de malalties neurodegeneratives. I és molt freqüent en el nostre medi. Perquè està associada amb l’edat. I la nostra societat és envellida. Aquesta és una malaltia especialment dura, perquè ens canvia tant a la persona afectada que de vegades no la reconeixem. Provoca canvis en la conducta i la personalitat. I no és gens fàcil fer-ne un bon maneig de la persona afectada.

Saber-ne la causa tampoc és senzill. Moltes vegades hi intervenen diferents factors. N’hi ha de genètics, agents tòxics o ambientals. També poden intervenir-hi les malalties mentals, les respostes inflamatòries o alguns traumatismes cranials. Sembla que tots podrien afavorir la seva aparició.

Repassant el conjunt de causes i factors que la poden provocar, destaquen l’edat, el sexe, els factors genètics i els hereditaris, la síndrome de Down i els traumatismes cranials. Altres són els antecedents familiars, una edat materna superior als quaranta anys, la hipertensió, la diabetis i la dislipèmia. Un nivell educatiu i intel·lectual elevats, retarden la seva aparició i en conseqüència també de vegades la seva diagnosi.

Tal com hem dit, aquesta és una malaltia caracteritzada per un canvi de conducta i de la personalitat. Això fa que, viure i conviure amb la malaltia i la persona que la pateix, no sigui gens senzill i sigui tot sovint molt dolorós.

L’esgotament al qual pot arribar el cuidador és molt freqüent. Per això cal tenir-ne cura i promoure un conviure senzill i relaxat amb la malaltia, que hauria de tenir en compte aspectes com són no alterar la rutina del familiar malalt, comprovar que hi ha una correcta adherència al tractament, respectar els seus gustos i costums, tenir en compte que la seva llar disposa d’una correcta il·luminació, tant diürna com nocturna. És important mantenir tranquil·la la persona i evitar enfrontaments. Sempre que es pugui s’intentarà que centri la seva atenció en temes reals.

El cuidador ha de poder mantenir la calma i la serenitat i evitar posar nerviosa la persona malalta. Hi ha moments en què això pot ser difícil d’aconseguir. Un altre aspecte a tenir en compte és que és molt útil adaptar i adequar el nivell del llenguatge a la seva realitat, recordant que aquesta realitat és canviant. Encara que sigui difícil, es tracta de ser receptius als seus intents de comunicació. I si la persona té un deliri o pateix d’al·lucinacions, no ens hi encararem, ans el contrari, procurarem tranquil·litzar-lo. Per això de vegades ens pot caldre l’ajut mèdic.

També és important fer revisions de la vista i l’audició per tal d’assegurar-nos que no hi hagin dèficits sensorials no corregits que empitjorin la simptomatologia. La febre, la deshidratació, el restrenyiment, les infeccions urinàries o les respiratòries i els possibles efectes secundaris dels medicaments, també poden provocar canvis en la conducta o empitjorament de l’estat general del malalt d’Alzheimer.

Cal tenir present que és molt important tenir cura d’un mateix. És a dir tenir cura del cuidador. Si el cuidador està esgotat, no podrà atendre al malalt d’Alzheimer, que són persones prou difícils de cuidar.