Sembla que s’ha acabat la cançó de la Ricarda. Ja teníem una altra cançó de l’estiu, amb la diferència que entrem a la tardor i el nou curs polític, que molts ja el treballen amb clau eleccions municipals de 2023. Vejam. Entra(va) dins de les hipòtesis plausibles que l’aeroport del Prat no s’hagi d’ampliar o no ho hagi de fer en línia amb el projecte previst i, per tant, requereixi modificacions. Correcte. Ara bé, quan segons quin problema, avui, suscita massa unanimitats i amb un caire políticament correcte, alerta! I si, a més, es pot utilitzar estratègicament per condicionar polítiques ambientals a Catalunya, més alerta encara!

Entendria i signaria per la no ampliació de l’aeroport del Prat, per motius ambientals i climàtics (més emissions de CO2, més contaminació ambiental, més proper a nuclis habitats, etc.), per motius socials i econòmics (continuar potenciant un model econòmic insostenible, que només beneficia grans superfícies, multinacionals i tecnològiques, i un turisme de masses que molts analistes donen per caduc). Ara bé, la insistència de partits, organitzacions i del Govern de la Generalitat, oposant-se a l’ampliació, pel perjudici sobre l’espai natural de la Ricarda, ens porta una vegada més al relat naturalista i conservacionista, que tant està condicionant moviments socials i ecologisme (per cert, on és l’ecologisme social avui?), i a la Generalitat, perquè no té un projecte ben travat i fonamentat de transició ecològica i energètica. Ni projecte, ni líders que posin fre a aquesta bola de neu que sortint de comarques interiors i/o allunyades de les àrees metropolitanes (on viuen les majories socials contaminades), està condicionant la política ambiental de Catalunya, i les mesures que s’haurien d’estar prenent per l’emergència climàtica (que no és només un fenomen o una alerta, és una prioritat de la Generalitat).

El contrast és demolidor i digne de provocar dinàmiques imprevisibles, quan els mateixos que estan en contra de l’ampliació del Prat, no diuen res de res, el silenci és absolut i ensordidor, sobre el projectat aquest sí, ja aprovat i en informació pública (BOE del 28 de juliol), el projecte aragonès «Clúster Begues», d’evacuació d’electricitat d’energia renovable cap a Catalunya, on els parcs eòlics i solars estaran a l’Aragó, però l’evacuació de l’energia es farà, travessant Tarragona i Barcelona, amb línies de Molt Alta Tensió!, on es preveuen construir unes 500 torres per transportar l’electricitat! És curiosa tanta alarma social per la Ricarda i aquest silenci sobre el Clúster (és perquè evidencia el brutal dèficit d’energies renovables a Catalunya, i la incapacitat del Govern d’accelerar la transició energètica?).