La passió és el motor del món. Sense passió, res val massa la pena. Quan aquesta no ens empeny és com una mort a càmera lenta. Això és el que els succeeix als personatges de Tres germanes. Immersos en els seus somnis i desitjos, la realitat, terriblement canviant, els empeny i els empresona. Ells, però, en comptes de defallir, accepten viure pagant un alt preu. Talment així ens ho transmeten els actors de La Funcional Teatre, immensos, brillants, fent seu un text que senten encara vigent i que aporta reflexió en uns moments també estranys com els que vivim.

Tres germanes, estrenada divendres passat, és la culminació d’aquest projecte faraònic, anomenat Casa Txèkhov, amb el qual la companyia figuerenca celebra els seus trenta anys d’existència i dedicació a una manera rigorosa d’entendre el teatre. Si primer va ser l’extraordinària La Gavina i després les tres peces excepcionals de Tkèkhov en Curt –aquestes cal no perdre-se-les ara que es tornen a fer el 24 de setembre i l’1, 7 i 8 d’octubre– els quedava arribar a aquest final de trajecte amb una obra que els suposés un nou repte dins el repte.

Marta Figueras, Marc Casanovas, Berta Sayeras i Anna Turró JOSEP ALGANS

D’entrada cal realçar el joc escènic proposat als baixos del Casino Menestral, totalment transformats en un pis de classe mitjana vinguda a menys. El públic, molt reduït, s’uneix al joc amb ganes de tastar quelcom diferent. Si a Txèkhov en Curt, els espectadors veuen tres peces en tres espais diferents, aquí el públic segueix els actors d’escena en escena, d’espai en espai, sense abandonar mai aquest pis recreat amb imaginació i luxe de detalls, senzills però efectius. També de so i il·luminació. I l’escena final, on es torna a l’inici, on tot ha desaparegut i on tots els personatges es despullen interiorment. Brillant.

No és fàcil per a una companyia teatral renovar-se. Molts projectes amateurs neixen i moren al cap de pocs anys per falta de temps dels integrants, per desavinences, per cansament. La Funcional Teatre no és una companyia amateur convencional. Costa titllar-los d’amateurs. Treballen les obres amb rigorositat professional i amb una passió extrema. Veure que després de trenta anys els joves comencen a prendre protagonisme, agafant les regnes dels papers principals i conduint l’obra a l’èxit, és una satisfacció perquè vol dir que Figueres té assegurat, almenys, el teatre ben fet, pensat, reflexionat des d’aquí, i que es valora, també a fora. Tant és així que el 31 d’octubre i 1 de novembre La Gavina i Tres germanes es veurà a La Planeta de Girona.