El dia 6 de gener del 1941, Franklin Roosevelt, per aquell temps president dels EUA, va fer un discurs que ha passat a la història com el de «Les quatre llibertats» en el qual advocava per treballar per tal que tota persona d’arreu del món pogués gaudir de quatre drets fonamentals: llibertat d’expressió, llibertat de culte o creences, llibertat per poder viure sense misèria i llibertat de poder viure sense por. Per desgràcia, veiem que no es compleixen plenament quasi enlloc... Els anys 90, en una idea per a una Europa sense fronteres, i per crear la Comunitat Econòmica Europea, aquesta «associació d’estats» també va aprovar quatre llibertats, molt més materialistes, i que s’apliquen a tots els membres de la UE. Són els principis que porten a la creació i manteniment d’un mercat interior comú i es refereixen a la lliure circulació de mercaderies, de capital, de serveis i de persones. Sovint, tampoc es compleixen plenament.

I em pregunto de què serveix declarar llibertats si nosaltres no ens sentim lliures en nosaltres. Vull dir (referent a les del president americà) que de què serveix que es declari la llibertat d’expressió si abordem a qui no pensa com nosaltres, o som criticats per no pensar com tothom i això ens coarta. O de què serveix que es declari la llibertat de culte o creences si passa el mateix que amb la d’expressió. I de què serveix que es digui que tothom té dret a viure amb dignitat si l’IBEX35, els oligopolis, les elèctriques, la banca i els governs (i encara em deixo algú) escanyen als més febles sense miraments. I de què serveix que es digui que hem de viure sense por si ens l’inculquen a cada moment i amb qualsevol excusa... Quant a les europees de lliure circulació, ja es veu que només són pels membres del club UE, i que tothom que no en sigui, però que hi busqui refugi, ho té més que complicat, encara que sigui per culpa dels europeus –i dels americans i alguns altres també– que hem ficat cullerada als seus països posant-los la vida difícil.

Manllevant paraules d’Unamuno, «la llibertat no és un estat sinó un procés, i només aquell que coneix i sap és lliure». Així doncs, «la llibertat que s’ha de donar al poble és la cultura» i només serem lliures de veritat quan puguem enlairar-nos per sobre de les nostres pors i del que aparentment ens empresona.