Recórrer la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco és com traslladar-se al país de les meravelles. Un total de 1.121 llocs (869 culturals, 213 naturals i 39 mixtos) distribuïts per 167 països d’arreu del món són considerats patrimoni comú de la humanitat pel seu «valor universal excepcional».

Reconec que miro de reüll algunes d’aquestes destinacions. Comparades amb l’entorn nostre de cada dia, el real i l’idealitzat, tampoc tenim massa a envejar. De fet, l’any 2007 vam estar molt a prop de veure inscrit el nom de l’Empordà i del Rosselló en aquesta elit que valora la conservació de la natura i la preservació dels espais culturals. Però un dia abans de conèixer el veredicte, es va retirar la candidatura. Els avaluadors qüestionaven, segons les cròniques de l’època, el model d’infraestructures que es preveien a la comarca i que trinxarien el territori. Cicatrius ocasionades per l’alta velocitat fins a la frontera, la línia de Molt Alta Tensió (MAT), el desdoblament de la carretera entre Figueres i Roses o l’ampliació de la C-31 fins a La Tallada eren només algunes de les ferides que varen acabar amb el projecte.

La candidatura del Vessant Mediterrani dels Pirineus Orientals havia tingut un ampli consens en el territori. Només dos municipis, Portbou i Colera, s’hi van mostrar contraris perquè d’aconseguir la declaració de Patrimoni Mundial, implicaria renunciar als parcs eòlics previstos i perdre els ingressos pel 3% de la producció bruta.

El llavors president del Consell Comarcal, Jordi Cabezas, va demanar a la Generalitat un mapa eòlic de la comarca compatible amb la preservació del patrimoni natural i cultural. Tinc clar, però, que vist com preveu l’administració catalana el desplegament de les renovables a casa nostra, aquella sol·licitud devia anar a la paperera de la història. Esperem que ara, les noves demandes del territori mereixin, com a mínim, més consideració. Ni que sigui, per preservar el patrimoni nostre de cada dia.