Acasa nostra l’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya; pot tenir més o menys significat per a uns o altres, però és indiscutible que es tracta d’una data assenyalada per als catalans. La commemoració de la derrota el 1714 ha esdevingut un referent nacional i, també, ha estat o hauria d’haver estat un aglutinant de tota la societat catalana.

Tot i això, no podem deixar de banda altres llocs on aquesta data és assenyalada. Aquests darrers dies hem rememorat, i els mitjans ens ho han recordat, l’atac terrorista a les torres bessones a Nova York on moriren prop de 3.000 persones, centenars de ferits, malalties que han aparegut arran de la inhalació de l’evaporació de toxines en l’esfondrament de les torres i, evidentment, la sensació de por i desconfiança dels Estats Units però, acceptem-ho, de tots. Altres ciutats del món, inclosa Barcelona per exemple, ha viscut en primera persona atacs terroristes indiscriminats.

Una de les frases que he sentit aquests darrers dies és «11-S de 2001 el dia que va canviar el món». Certament el món ha canviat, i ho hauria fet també sense aquesta catàstrofe tot i que probablement no en el sentit que ho ha fet. Vivim en un món més desconfiat i poruc, menys amable i més controlat; més inestable i irascible on res és el que sembla i poques vegades tenim certeses absolutes.

Han passat vint anys d’aquells atacs, com n’han passat gairebé cinquanta des de la mort del polític xilè Salvador Allende defensant la democràcia davant un cop d’estat, i la data va sumant efemèrides. Una altra relativament poc coneguda, que ens toca als empordanesos i que ens fa sentir orgullosos, és la del naixement de l’escriptora de l’Escala Caterina Albert –coneguda com a Víctor Català–, un 11 de setembre de 1869.

De ben segur hi ha més efemèrides per recordar arreu del món; però queda inesborrable aquell 11-S de 2001 i la por, sobre la que escrivia George Bernard Shaw dient «la por pot portar als homes a qualsevol extrem». I tenia raó.