Des de l’any 2003, cada 10 de setembre es commemora el dia internacional per a la prevenció del suïcidi. L’objectiu és fer palès que es pot prevenir i per tant evitar una mort prematura i innecessària. Els números són esfereïdors. Cada any hi sol haver un milió de suïcidis, un cada 40 segons i per cada persona morta hi ha 20 intents de suïcidi. Aquesta és la segona causa de mort en el grup de persones joves, de 15 a 29 anys. La primera són els accidents. L’impacte sobre les persones del voltant de la persona morta és terrible. Parlem de la pèrdua d’un amic, d’un pare, d’un fill, d’un avi o d’un company.

De fet nosaltres podem ajudar per evitar-lo. Però com? En l’acte suïcida i en la seva preparació hi intervenen molts factors. N’hi ha de psicològics, ambientals, socials, biològics i altres dependents de l’edat.

En els nens i els adolescents hi té un pes molt important la història psiquiàtrica familiar, les malalties mentals, la pèrdua d’un ésser estimat, la depressió nerviosa, l’aïllament social i l’abús de drogues i alcohol.

En els adults, homes i dones, són factors importants les relacions interpersonals, la violència contra les persones, sobretot la violència de gènere i/o domèstica. També és important l’estrès en l’àmbit familiar, les malalties mentals, l’abús de drogues i alcohol i els entorns familiars problemàtics.

En el grup de la gent gran, la depressió, pel dolor físic ocasionat per algunes malalties, l’aïllament social i familiar, són els més freqüents.

Cada persona té el seu propi univers, que s’hauria de conèixer i analitzar, per ajudar a superar les etapes dolentes de la vida evitant les conductes suïcides. De fet hauríem d’estar a l’aguait i saber reconèixer els senyals que ens avisen de la probabilitat o la seva imminència. Frases com ara: ‘desitjaria no haver nascut’, ‘voldria estar mort’ i d’altres similars o només el fet de parlar del suïcidi, ens han d’alertar. També ens hi ha de fer pensar, quan una persona intenta aconseguir mitjans per materialitzar-lo.

Altres aspectes a tenir en compte són l’aparició d’un retraïment extrem, els canvis d’humor, la preocupació excessiva per la mort, el fet de sentir impotència i desesperança davant d’una situació com també l’abús de drogues i alcohol. El canvi d’un estil de vida, modificant les rutines diàries, l’aparició de les actituds autodestructives i imprudents, també són senyals d’alerta. Un altre és el comiat. Quan una persona se’ns acomiada com si fos un comiat definitiu, pot estar indicant-nos que prepara el seu suïcidi.

Ara que ja està escrit, llegit i entès, hem de passar a l’acció i ser capaços de detectar i ajudar a les persones que estan en situació de risc. L’escolta activa i donar a conèixer l’existència d’entitats i professionals disposats a ajudar és molt útil. Tots tenim la nostra responsabilitat en la prevenció del suïcidi pel que fa a l’entorn més proper. Cal conscienciar-nos sobre la seva importància i compartir-ho amb altres persones. També cal saber reconèixer les causes i els seus senyals premonitoris. Ser empàtics i tenir cura de les persones que passen per moments difícils, així com lluitar contra l’estigma social d’ell i d’altres problemes de salut mental són actituds de gran valor.