La banda sonora de la meva infantesa és eclèctica. Abans que pogués triar quina música escoltar, a casa hi havia tres intèrprets que es repetien ritualment. Per Cap d’Any i festes assenyalades, ens despertàvem a ritme dels valsos de Johann Strauss. Els dies feiners, l’escollit era un incondicional de les nits de la Costa Brava als setanta, Julio Iglesias. I els cap de setmana, era el torn d’uns suecs que havien sacsejat un ensopit Festival d’Eurovisió de 1974, ABBA.

Quasi mig segle després de triomfar amb una vestimenta com a mínim singular i al ritme de la contagiosa Waterloo, els ara septuagenaris tornen amb deu cançons inèdites i un concert. Agnetha Fältskog, Björn Ulvaeus, Benny Andersson i Anni-Frid Lyngstad s’acomiadaren com a grup a finals de 1982 deixant una col·lecció de cançons que ens hem atipat d’escoltar des de llavors. La seva popularitat es va incrementar exponencialment a finals del segle passat amb el musical Mamma Mia! al ritme de les enganxoses melodies escrites per Björn i Benny i amb el llibret de la dramaturga Catherine Johnson, que va acabar saltant a la pantalla gran el 2008 per convertir-se en un dels musicals més rendibles de la història del cinema. I que encara recordo com una de les poques pel·lícules en què el públic sortia aplaudint al ritme dels crèdits finals.

Aquest ABBA Voyage es completarà amb un concert a partir del 27 de maig del 2022 a l’ABBA Arena, ubicat al Queen Elizabeth Olimpic Park de Londres. Allà es culminarà aquest retorn per a nostàlgics i noves generacions: còpies hologràfiques dels quatre artistes feliçment batejades com Abba-tars –això sí, amb un grapat d’anys menys– repassaran el seu exitós repertori. Serà un nou exemple de l’imparable procés de digitalització que obre noves expectatives encara que genera més incògnites sobre el paper dels humans en el futur. Temps tindrem per reflexionar-hi. De moment, benvinguda sigui aquesta nova sacsejada d’ABBA. Tempus fugit.