Esdevenir una ciutat amable és un objectiu compartit per tothom. Que l’adjectiu «amable» sigui tan genèric també hi ajuda. Però hi ha qui dota de contingut el concepte de «ciutat amable» i llavors tot canvia. La città dei bambini (La ciutat dels nens) és un projecte que enguany celebra 30 anys. La seva cara més visible i alhora fundador és Francesco Tonucci. Pedagog italià i referència mundial respecte la defensa del joc dels nens en un entorn urbà. El projecte de Tonucci i el seu equip té com a objectiu transformar les ciutats en espais que facilitin el joc de les nenes i els nens als carrers.

La radiografia de l’urbanisme de les darreres dècades constata el disseny de les ciutats que redueixen l’espai de joc dels infants a llocs tancats, siguin públics o privats. Aquesta dinàmica és contrària als estudis que afirmen que el desenvolupament cognitiu dels nens i nenes s’afavoreix amb el joc al carrer.

Però per aconseguir una «ciutat amable» que respongui a aquests paràmetres cal reduir el trànsit rodat al centre de la ciutat. A Figueres, com a moltes altres ciutats, potser anys enrere no hi havia prou incentius per persuadir a la majoria de ciutadans que veien l’expulsió dels cotxes del centre urbà com una regressió. Però avui, la crisi climàtica que patim i les conseqüències per la salut i el benestar de les persones evidencien la necessitat d’un canvi d’hàbits, i entre aquests, en l’ús del vehicle privat. A Europa la tendència apunta en aquesta direcció, i són moltes les ciutats que ja han fet passes en aquest sentit. Es limita el trànsit de vehicles amb fórmules que permeten l’accés a veïns, persones amb mobilitat reduïda i altres excepcions.

L’alliberament (provisional) del peatge de l’AP-7 ha d’accelerar la creació d’un nou accés per la zona oest, convertint aquest tram de via en el cinturó oest reclamat per diferents partits i institucions. De manera que és un factor més que empeny en la redefinició de la mobilitat a la ciutat. Malgrat que encara quedarà pendent la ronda nord, molt més costosa.

Amb tot, com més aviat comenci el canvi, més avantatges en traurem. No només perquè nenes i nens puguin jugar al carrer amb tranquil·litat i seguretat, i per la salut i benestar de tots plegats, sinó també, per l’economia i la viabilitat del comerç urbà. Fa poques setmanes es va publicar un estudi de la consultora Laborde Marcet que assegura que els establiments ubicats als carrers de vianants facturen un 30% més.

En definitiva, com diu Francesco Tonucci, «Una ciutat adequada pels nens i les nenes és una ciutat bona per a tothom». Les polítiques que implementen mesures en benefici dels nens i nenes en un entorn urbà, milloren la vida de totes les persones que hi viuen. En milloren la seguretat i la cohesió social. En milloren la qualitat de vida.