Cada cop és més clar que les coses tenen la seva importància en tot plegat. Vull dir que quan encara no hem sabut entendre que tots els humans som germans. Siguem del color que siguem i creguem en el que creguem, ara ja no se’ns planteja que els animals i les plantes són també germans nostres als quals devem una consideració i un respecte, sinó que també ho són les coses, i quan dic coses vull dir tot allò que creiem inanimat. Perquè..., de veritat hi alguna cosa en l’univers que sigui veritablement inanimada? Diríem que sí, que –a cop d’ull– una pedra, les parets d’una casa, un estri..., són coses inanimades, però..., i si el seu ritme de vida es desenvolupés a un nivell que queda lluny de la nostra comprensió humana?

Thomas Edison va dir en una entrevista: no crec que la matèria sigui inerta. Més aviat sembla que l’àtom té algun punt d’intel·ligència primitiva. Llavors, si entenem que l’àtom és la partícula més petita, almenys fins ara descoberta, i que té l’energia d’un protó, un neutró i un electró, ens trobem davant d’un punt energètic, i sabem que l’energia es el principi de qualsevol vida. I això ens porta a recordar que es diu que allò petit és proporcionalment igual a allò gran, que el microcosmos és –en petit– igual que el macrocosmos i que, doncs, tot té un impuls de vida, des de l’àtom a les galàxies.

Aleshores, si som capaços d’arribar a acceptar això, i de comprendre-ho..., com podrem mirar una pedra? O una roca. O tractar els objectes que ens acompanyen en la vida i ens la faciliten d’alguna manera. De veritat som capaços de canviar la mirada envers el nostre entorn i respectar-ho tot..., tot?!

Deixant les pedres i les roques de banda i centrant-me en els objectes que ens acompanyen, veurem que, en la cruïlla actual, on amb energies renovables serà completament impossible portar el mateix ritme dels últims dos-cents anys amb el petroli, i que haurem de decréixer sí o sí, potser ens mirarem les coses amb un carinyo inusual. Parlar d’ecologia no és només parlar de boscos. Per posar un exemple, un ordinador està fet amb materials que provenen de la natura i, doncs, és molt provable que tingui una vida que mereixi el nostre respecte. Això pot implicar un nou concepte filosòfic: tenir cura no només de les persones, dels animals i de les plantes, sinó també dels objectes que ens fan la vida més fàcil.