Aquests dies, amb l’entrada dels talibans a Kabul s’ha completat una de les pàgines més lamentables de la lluita entre Occident i l’integrisme islàmic. Quan, a final del segle passat, els EUA es van posar a favor dels talibans per lluitar contra la presència russa a l’Afganistan, ningú va preveure l’atac de setembre del 2001 a les torres bessones de Nova York. Aquest acte va comportar la invasió de l’Afganistan per les tropes americanes i de l’OTAN, entre altres l’Espanya del president Aznar.
La sortida dels darrers contingents aquest agost ha comportat la dimissió de l’exèrcit afganès i la fugida del president Ashraf Ghani, per una entrada triomfal dels talibans a Kabul. I, com diu l’impresentable representant de la Política Exterior de la Unió Europea, l’ínclit Josep Borrell, «ells han guanyat la guerra, i això els proporciona reconeixement i legitimitat». Un argument que també fan servir les dretes i les esquerres espanyoles des del 1714.
La ironia dels dibuixos, a vegades, explica millor el problema: en un primer dibuix es veu un home (talibà) mirant una dona que porta una burca negra, i sols se li veuen els ulls. I explica que és per evitar temptacions als homes. En el segon dibuix es veu la dona vestida d’occidental, amb pantalons i brusa, i el mateix home amb els ulls tapats per un mocador negre. Títol del dibuix: així s’eviten els mals pensaments. Ho trobo genial, per aplicar correctament la llei islàmica i el respecte a les dones.
Les darreres informacions diuen que els talibans seran «moderats» a aplicar la llei islàmica, la xaria des del Govern. Diu Sebastià Alzamora a l’ARA: «L’expressió “talibans moderats” és un contrasentit, i podria resultar fins i tot còmica si el seu contingut no fos tan tenebrós. Amb les seves promeses de “moderació”, els talibans no fan més que administrar, amb freda intel·ligència, el pànic internacional que ha causat la seva tornada al poder. Amb la promesa d’un estat islàmic “moderat” donen a la comunitat internacional allò que necessiten: l’excusa perfecta per mirar cap a una altra banda».
Les dones i les nenes afganeses estan abocades a desaparèixer de la vida pública, de la feina, de l’escola, del carrer. I a ser lapidades públicament, si es rebel·len. Una situació relativament semblant es viu a altres països on s’aplica la llei islàmica, amb greus atemptats a la llibertat d’expressió. Hi ha un príncep qatarià que, des del Paris Saint-Germain, i saltant-se les normes FIFA, ha comprat el millor jugador de futbol del món.
Més ençà d’aquest països àrabs que apliquen la xaria, a casa nostra hi ha partits polítics, grups organitzats i fundacions que també treballen per eliminar drets a les dones, als gais i lesbianes, als alumnes catalans, o es vanten d’haver desmuntat la sanitat pública catalana. Tenim talibans més a prop del que ens pensem. I en aquest cas no són pas els refugiats afganesos ni sirians, sinó falsos defensors de la moderació, i com a partits que es presenten com a liberals, centristes i, encara, defensors diuen ells dels valors democràtics (PP, Vox, Ciutadans...).
Sobre l’Afganistan es pot dir el que fa temps es deia del Perú: un poble pobre assegut sobre una terra rica en minerals. La revista The Diplomat diu que l’Afganistan té grans reserves d’or, de platí i de plata, de coure, de liti (tant necessari per les noves tecnologies), urani i alumini. I una gran qualitat de maragdes, robís, safirs, turqueses i lapislàtzuli. Juntament amb Bolívia, tenen les reserves més grans de liti del món.
No vull ser malpensat, però sembla ser que els EUA treuen les tropes però es queden amb les empreses extractores d’aquests materials. I així els afganesos seguiran essent pobres, asseguts sobre un tron d’or.
