Fa un any i un grapat de mesos el món que coneixíem es va aturar per culpa de la maleïda covid-19. Semblava que la Terra es venjava, o almenys rondinava, per tantes barbaritats que li hem fet com a plaga que som l’espècie humana, sempre capaços del millor, però també del pitjor. Aquesta aturada forçosa i gens buscada ha servit perquè moltes persones es qüestionessin el sentit de viure de la manera que es feia abans de la covid-19, amb l’estrès inherent a la societat que teníem. Reflexions sens dubte positives per poder projectar una vida futura més plena i amb sentit. Aquest temps de reclusió també ha servit per enyorar els passejos pel bosc, l’olor del mar i moltes altres coses intangibles que donàvem per segures. No ha sigut una època gens fàcil per a ningú i tampoc per als governants tant a nivell espanyol com a nivell català, ja que s’han vist avesats, en ambdós casos, a aprovar mesures restrictives de llibertats individuals, que la gent no hagués consentit mai sense un estat d’alarma.

I el temps ha transcorregut i aquelles anormalitats temporals com són les restriccions de llibertats individuals s’han convertit en normals per a la societat fins al punt que ara, amb el pretext d’un elevat risc d’incendi, se’ns veta l’entrada als parcs naturals i ningú diu res, capcots i derrotats, acostumats a la humiliant realitat que ens ha tocat viure. O quan es pretén aprovar un toc de queda per facilitar la vida a les policies locals amb els controls dels botellots a les platges... I els que només volen passejar de nit?...

Esteve Guerra, president d'Empordà Turisme: "Sentint-ho molt, jo m’hi nego en rodó. No podem renunciar a un dret fonamental com és el gaudi de la natura perquè potencialment un inconscient faci foc"

Sentint-ho molt, jo m’hi nego en rodó. No podem renunciar a un dret fonamental com és el gaudi de la natura perquè potencialment un inconscient faci foc. No és normal que ningú hagi de demanar perdó per anar al bosc o a la platja al vespre, ni ho és ni ho serà mai. No podem restringir llibertats individuals simplement perquè, pels governants, és el més còmode i així no s’han de preocupar d’educar els joves o de perseguir els piròmans o els irresponsables. És la seva feina i la seva responsabilitat i no és de rebut que l’hagin de fer a costa de les llibertats de les persones cíviques. La immensa majoria de la societat no en som, de piròmans, i només volem gaudir del medi ambient com ho fa qualsevol altra espècie animal, amb un respecte profund per a aquest i passant desapercebuts.

Entenc que aquestes mesures restrictives poden ser dignes de grans rodes de premsa amb el conseqüent rèdit electoral però no oblidem mai que han de tenir un sentit científic en pro d’aturar la pandèmia. No tot s’hi val o correm el risc que allò excepcional es converteixi en el guió perfecte del Gran Germà de George Orwell.