Després de mesos de viure en una Figueres entròpica, en la qual el govern de la ciutat opera com un quàdruple nombre complex indefinit, enceto aquest article en un mes d’agost en el qual la màxima representant institucional de la ciutat ha penjat el rètol de «Vacances durant un mes». No uns dies o unes setmanes. Un mes! Poques botigues o negocis de la ciutat, en els temps actuals, poden permetre’s tal repòs. Ans al contrari! El context en què vivim exigeix més que mai.

És cert que en el decurs del darrer Ple municipal aprovàrem el document d’Aprovació Inicial del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), que la màxima representant institucional titllà de «famós», cosa que em sorprengué perquè no estàvem ni a cap gala, ni a cap òpera, ni a cap representació onírica. Des de Junts per Figueres vam donar un vot de confiança a l’equip tècnic i humà, que, amb el llegat dels anteriors mandats, s’havia esmerçat a aglutinar el conglomerat de processos participatius, de 96 modificacions puntuals de diferent abast i d’un desenvolupament considerable per mitjà dels diferents planejaments derivats, sumat a l’expertesa tècnica que des del 1983 el batec de Figueres havia articulat. El nostre grup es pronuncià votant amb responsabilitat i deixàrem palesa que la visió tradicional focalitzada per l’anomenat govern progressista-feminista s’havia atrevit ben poc a dissenyar un sistema urbanístic modern pensat en el Know-How col·lectiu, i amb prou feines dignificant i premiant aquesta xarxa de talent col·lectiu que posseeix Figueres i tota la comarca. Després de dos anys de govern quadripartit, assistim al des-art de l’eina pressupostària anual com una mera especulació, que, a partir de modificacions pressupostàries, retorna a la realitat les necessitats de la ciutat, ara ja desordenadament entròpica, i que deixa palesa una combinació quaternària d’improvisacions, que fins i tot fa pocs dies han desgraciat un Bé Cultural d’Interès Local menystenint l’art del trencadís ceràmic de les cúpules del sostre, aquest sí famós i estimat, del Teatre El Jardí.

Estem lluny, molt lluny, de la recerca dels recursos sil·logístics de l’Art de Ramon Llull –és cert – però sí que continuarem aportant com a principal grup de l’oposició al govern figuerenc les raons necessàries que més enllà del que sigui Y: Veritat o Z: Falsedat atorgui amb la diferència, la concordança i amb la contrarietat, si cal, els arguments vàlids per a potenciar i construir, perquè «Figueres no tanca per vacances, ni de dia ni de nit!».