La nit del 7 al 8 de juliol hi va haver un esclafit molt violent, a la comarca del Badibbou (North Bank Division, a Gàmbia, a l’Àfrica Occidental), que va ocasionar molts danys als habitatges de la zona i va afectar diversos pobles. Els principals danys són els teulats, les parets i els murs dels habitatges i també algunes infraestructures comunitàries com aigua, llum i carrers. Des de primers de juliol, ha començat la temporada de pluges, que s’allarga fins al setembre. Cada vegada, a causa del canvi climàtic, hi ha més vent i menys aigua; i això dificulta l’economia i l’agricultura de la regió; està a les portes del Sahel.
L’Associació Amb les Teves Mans ha iniciat una campanya de recollida de fons, en diferents àmbits, xarxes socials, donacions particulars, organització de concerts solidaris. Des de la Taula de Cooperació de Palafrugell, on hem presentat un projecte d’emergència, i amb col·laboracions del Rotary Costa Brava i altres donacions particulars, hem pogut tancar un projecte de quasi cinc mil euros per cobrir aquesta destrossa a les cases i els teulats.
Però allò que és urgent no ens ha d’apartar del que és necessari: en els pròxims tres anys tenim uns divuit projectes (sanitaris, educatius i d’empoderament) que amb l’ajuda d’alguns ajuntaments empordanesos i de la Selva, i amb col·laboracions de socis i la tasca de molts voluntaris, en tenim quasi cobert el pressupost.
El juliol passat, un equip de cinc persones de l’Associació Amb les teves mans, havia d’anar a Gàmbia, però la situació de la Covid al centre d’Àfrica i el conflicte amb el Marroc, va impedir que s’hi pogués anar: la previsió era iniciar alguns dels projectes (sanitari i de construcció), que es veuran retardats en el seu calendari.
Aquesta setmana d’agost noliegem un contenidor per tal que arribi a Banjul a finals de setembre, amb material per a fer pous, un tractor i tot el material escolar que vàrem recollir abans de final de curs per a una trentena d’escoles i instituts, la campanya «De mà en mà».
Si les circumstàncies són favorables, entre la darrera setmana de setembre i el final de novembre, diversos equips de l’Associació ATM anirem a la comarca de Badibbou; uns a fer pous, altres a realitzar altres projectes sanitaris i educatius. També volem començar a tancar un terreny que ens han donat, a peu de carretera, per posar-hi la maquinària agrícola i de fer pous.
Personalment, si la salut i les activitats de les parròquies m’ho permeten, també hi aniré una quinzena de novembre. Per a mi, que fa més de trenta anys que conec la zona, és una satisfacció veure que, a poc a poc, va progressant la comarca. La nostra convicció és ajudar-los allà per tal que ningú no hagi de marxar de casa seva.
WARSAN Shire, (1988), nascuda a Kenya, de pares somalis, és una refugiada i poetessa somali, escriptora i educadora que viu a Londres. Us copio un fragment del seu poema Casa:
«Ningú no deixa casa seva,
si no és que casa seva és la boca d’un tauró.
Només fuges cap a la frontera
quan veus que fuig també tota la ciutat. (...)».
