Encara sort que és recent la limitació i restricció d’accessos (per terra) al Parc Natural de Cap de Creus, i a altres parcs també. Estem a primers d’agost i l’esperada allau de visitants, turistes i població de vacances, es confirma. Ara bé, si el que hem vist un dia «laborable» de primers d’agost, es repeteix i accentua encara més al llarg del mes i de l’estiu, amb restriccions incloses, és que la pressió i massificació no té aturador, i és clar, com que acabem de sortir en alguns indrets (en altres ni han sortit) d’una crisi i regressió econòmica pels confinaments i les restriccions a viatjar, qualsevol gosa dir res, qüestionant la laxitud de les institucions, quan «a la Costa Brava el turisme es torna a revifar».
Què ens fa pensar que s’han deixat massa «portes obertes al camp»? Per una banda, la restricció horària d’accés via Roses, que comença a les 10.30 h. Doncs bé, a les 10, quan anem avançant cap a la Pelosa, passant primer per les anteriors cales, el volum de cotxes ja aparcats és considerable i quan arribem a la Pelosa, el pàrquing ja està ple a vessar. Ara bé, si això ja està dins el «programa», el que ens comença a fer pensar és que s’ha regulat l’accés per terra, però no per mar... ja que el nivell de barques i iots amarrats és molt nombrós (i més quan tornem de fer una volta al cap Norfeu, perquè llavors sí que és espectacular el volum de vaixells). Més anècdotes. Pel que sembla, aquest any no sols estan de moda les motos aquàtiques, que no paren de passar a una velocitat (permesa?) i amb un soroll ensordidor, sinó que ara s’organitzen sortides en grup guiades! O sigui, una moto aquàtica al capdavant amb un guia, i en aquest cas onze motos aquàtiques darrere, fent un gran festival de soroll, solcs i escuma sobre el mar. I anar fent ziga-zaga per tota la badia i cales a banda i banda de la Pelosa. Un espectacle també el trànsit marítim de vaixells, que van i venen de Roses a Cadaqués i viceversa. Arriba un moment que és tan «espectacular», que et quedes pensant, què és això del «turisme sostenible» (un conte per a nens?). Seguim. És un clàssic que a cala Pelosa hi ha un servei de taxi-boat, dues llanxes fora borda, que no paren de traslladar gent dels iots amarrats cap a terra, i posteriorment de terra cap a mar. Hi ha un moment que com a l’Aeroport de Barcelona, ara tan de «moda», cada minut en surt i n’entra una. Molts dels que estan a favor del turisme sostenible i contra el model «sol i platja», no saben o no contesten?
