L’alletament matern és el tipus d’alimentació infantil més antiga de la història de la humanitat. A més és un acte que promou els vincles entre la mare i el nadó. Donar el pit és un fet natural. No s’ha de comprar, és natural i no necessita embalatges ni de transport.

L’alletament matern

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) la recomana perquè protegeix el nadó i l’infant de malalties infeccioses. A través seu arriben defenses al lactant. I rarament una malaltia infecciosa materna fa aturar l’alletament. En aquests casos només sol caldre utilitzar sistemes protectors. Llevadores i pediatres aconsellen la dona en cas de dubte. També cal dir que les guies elaborades per l’administració i per les societats científiques l’avalen com a idònia en temps de Covid-19. És a dir ara.

La lactància materna s’adapta totalment a les necessitats del lactant. De vegades la mare té por que no en produirà prou per poder alimentar-lo bé. Però si l’alletament és a demanda i el nadó s’agafa bé al pit, això no passa i es nodreix bé. Llevat d’alguns problemes molt específics, que són mínims, totes les dones poden donar el pit i totes les llets són bones.

El calostre és la primera llet que produeix la mare. Conté immunoglobulines, és a dir, defenses. Té un color groguenc i és més espessa. Dura fins a aproximadament el cinquè dia quan comença a disminuir la seva densitat i el color es torna més blanquinós. Aquesta és la llet definitiva. El lactant pot alimentar-se única d’ella fins als sis mesos. A partir d’aquest moment és quan comencen a introduir-se altres aliments.

Un aspecte important i sovint no tractat és el de la presa de medicaments i l’alletament matern. De vegades la mare ha de prendre un tractament farmacològic. Què passa amb l’alletament? Es pot continuar? S’ha d’aturar? La majoria de medicaments passen a la llet de la mare i per tant al nadó. Per tant cal tenir en compte no automedicar-se. Només es poden prendre els medicaments prescrits pel professional sanitari. Un medicament tòpic (posat a la pell) es pot absorbir i passar a la llet materna i per tant al nadó. Per això s’ha de ser especialment curós amb la higiene i sobretot la de les mans i els pits (per evitar-ne l’absorció). També hi ha medicaments que poden afectar la quantitat de llet fabricada (l’estimula, la disminueix o la para). Avui dia es consideren fàrmacs segurs en l’alletament el paracetamol, l’amoxicil·lina, el captopril, la codeïna, la dipirona magnèsica o metamizol i la prednisona. Però malgrat tot, no se’n prendrà cap que no estigui prescrit per un facultatiu. Hi ha medicaments que no es poden prendre durant la lactància. És molt important no automedicar-se, encara que els medicaments siguin preparats fitoterapèutics. Abans de prendre cap medicament homeopàtic també s’ha de consultar al metge.

L’alletament matern és un acte nutritiu i d’amor. Transmet a l’infant aliment, però també consol, tendresa i afecte alhora que li dona suport emocional. Però si una dona, pel motiu que sigui, no pot alletar el seu infant no s’ha de sentir mai culpable i trobarà altres tipus d’alletament (natural o adaptada) per fer créixer sa al seu lactant.