La burilla, la burilla i la burilla! Sí, però... Per molts mitjans i moltes persones consegüentment, l’aspecte que més recordaran del recent incendi forestal del cap de Creus serà que, suposadament (primera qüestió no resolta encara), va ser producte del llançament d’una burilla mal apagada des d’un vehicle en marxa. Més enllà d’aquest primer aspecte que la policia científica no ha desentrellat quan escric la columna, cal fer alguns matisos i veure tot el bosc (mai més ben dit en aquest cas) i no sols l’arbre, no sigui que ens enlluernem excessivament amb l’efectisme de la burilla (irresponsabilitat, negligència, etc.).
És més positiu destacar i una de les raons (no l’única, el canvi en la direcció del vent divendres nit, va ser un factor que s’ha menystingut), que aquest incendi no fos de magnitud superior i amb desgràcies personals, va ser la tasca de prevenció d’incendis que ajuntaments i particulars han fet els darrers temps fent marges i franges de protecció i tallafocs. Molt bé! Aquest és el flanc que volem treure a la llum. La prevenció, sigui d’incendis o d’inundacions, i a més en un context d’emergència climàtica, no es pot oblidar, relativitzar o deixar per a l’any vinent («perquè aquest any ja no hi ha pressupost»). Què volem dir?
Que no està encara prou clar per a moltes institucions que a part de fer despesa o invertir (enormes sumes) en recursos i dispositius per a la mitigació del canvi climàtic (energies renovables, residus, emissions, etc.) també s’ha d’invertir en recursos per a l’adaptació al canvi climàtic. En relació amb el cas que ens ocupa, s’han d’augmentar i modernitzar més el cos de bombers, tot i l’esforç realitzat aquest any, s’ha de netejar el sotabosc, s’han de fer pastures dirigides amb concertació amb ramaders, s’han de realitzar més tallafocs, s’ha de fer crema controlada, etc. Hem de tenir plans d’emergència actualitzats, plans d’evacuació, refugis habilitats, i tenir molta cura dels avisos a la població i dels sistemes d’alerta que utilitzem. S’ha demostrat a Alemanya, amb les recents i greus inundacions, quelcom que fa temps vaig repetint, i és l’excessiva mitificació que s’està donant a les «noves» tecnologies (internet, xarxes socials, apps, etc.), quan es produeix destrucció d’alt nivell o fins i tot amb menys impacte, com quan a la Vall de Santa Creu o la Selva de Mar es queden sense telèfon i internet. Les conclusions preliminars a Alemanya és que «les velles sirenes de la guerra freda, eren més fiables que la sofisticada tecnologia digital i dels mòbils». Hem de recuperar els bans, les sirenes i els altaveus fixos i mòbils!
