Quantes parelles gais heu vist passejant de la mà pels carrers de Figueres? Quantes lesbianes fent-se un petó? Potser mai us heu fet aquestes preguntes i precisament aquí rau el quid de la qüestió.
Les persones LGBTIQ+ estem presents arreu del territori, des de persones trans i persones no binàries a gais, lesbianes, bisexuals i intersexuals. Persones que, com vosaltres, vivim en el mateix municipi i som qui t’atén a la botiga o qui a la gasolinera et cobra el dipòsit ple del cotxe. Tanmateix, la llibertat que gaudiu com a cisheterosexuals, no la podem fruir nosaltres. Quan vosaltres aneu tranquil·lament abraçats amb la parella, nosaltres encara hem de mantenir distàncies i dir que és una amistat. Per això no ens veieu, perquè som empeses a mantenir-nos anònimes. Per això no us feu preguntes, perquè per a vosaltres ja està tot fet.
Però a nosaltres encara ens falta molt per ser lliures i deixar de ser ciutadans de segona en la nostra terra. Encara patim que si volem ser realment nosaltres, hem d’anar lluny, a Barcelona o una altra gran ciutat. Malauradament, aquí, a la nostra comarca, la LGTBIfòbia plana amb força. I no parlo només d’insults o agressions. Parlo dels prejudicis, de les mirades de desaprovació. Els ulls que es claven quan no compleixes certs cànons estètics que tècnicament corresponen al teu gènere, els comentaris en veu baixa, la rialleta quan no sospiten que no ets cisheterosexual. Totes aquestes actituds ens anul·len com a persones i ens obliguen a ser discrets, a disfressar-nos en sortir de casa. I quan una persona no pot ser com és per l’entorn advers que es troba, es converteix en presonera del seu municipi, on va néixer, on viu el seu dia a dia, condemnada a existir sense dignitat fins a la mort.
I això també en tenen culpa les institucions, que no han desplegat polítiques integradores, ja que han assumit amb una sufocant tranquil·litat que fictícia idea que la societat de la nostra comarca és cisheterosexual. Un esfereïdor diorama construït amb les bases d’un temps obsolet que es manté ferm i present on nosaltres no tenim lloc ni valor.
Però ja és hora que les persones LGBTIQ+ diguem prou. N’estem tipes de viure en una perenne inferioritat. No volem haver de mudar-nos a altres llocs per existir lliurement. Aquí també és casa nostra i la reclamem. Volem poder mostrar el nostre amor en públic, volem expressar el nostre gènere com ens roti, sense mirades amb vilesa i incomprensió. Perquè com més temps invisibilitzats i incompresos estiguem, més a prop està que es repeteixi una situació com l’assassinat a la Corunya del jove Samuel.
Elimineu els vostres perjudicis. Som els teus veïns, els teus amics, els teus familiars... Feu-nos lloc per ser tal com som en aquesta també nostra comarca.
