7 de juny del 2021. El CGPJ valida l’informe que sosté que l’apologia del franquisme, tot i que les idees són contràries a la Constitució, té cabuda dins dels paràmetres de la llibertat d’expressió. Els seus fans tenen dret, doncs, a mantenir les fundacions que la propaguen. Per injúries a la Corona contingudes en versos antimonàrquics de discutible bon gust literari dos rapers dels Països Catalans compleixen pena de presó o han hagut de cercar aixopluc en terres del Mannaken Pis. Un altre cas flagrant de doble vara de mesurar la justícia al regne de Borbònia. El més punxant d’aquesta tragicomèdia és que la popularitat de les lletres de Hasel i de Valtònyc ha durat menys que de Nadal a Sant Esteve. Sic transit gloria mundi (Així passa la glòria del món).

Que poc ha après la modernitat de l’agudesa i dels sentits de la discreció i de la prudència dels nostres avantpassats! La rèplica dels rebesavis catalans al Decret de Nova Planta va ser un mot escarnidor de nou encuny: la «felipa» –també «Can Felip»– referint-se a la comuna, el lloc on es feien les necessitats fisiològiques. L’historiador de la cultura Pep Vila va publicar el 2007 uns goigs de caire polític, satíric, burlesc... d’autoria anònima, provinent d’una col·lecció privada, impresos en una estampa –bellament abillada– que s’invocava al segle XIX en moltes llars del país darrere la porta de la secreta, que ara anomenem amb l’eufemisme Can Roca. Aquesta és una de les dotze estrofes i part de la seva tornada: Prenguéreu títols i vides / de nostres preuats barons, / declaràreu abolides / les nostres institucions. / I puix tantes marranades / vàrem anar sostenint, / guarde-nos de raconades,* / oh, magnànim Felip Quint!

14 de juny del mateix any encara pandèmic. Entre d’altres sucoses declaracions al diari Ara (citant del seu llibre El rey al desnudo. Historia de un fraude) el periodista Ernesto Ekaizer revela que dos jutges de l’AN d’Ñ havien tapat la investigació que després va endegar el fiscal suís Yves Bertossa. El titular era més vergonyós encara: «Felip VI va fer el discurs del 3-0 mentre era beneficiari de fons a l’estranger». Quina bona avinentesa per convocar les muses Cal·líope (de la poesia èpica) i Euterpe (de la música) en format de rodolins populars desiguals:

«Mala pensada fou la vostra aquell dia de Sant Gerard abat. / Mai abans una garla viperina ens havia causat semblant feredat. Que la cobdícia no us faci canviar la pesseta catalana.** / Pobres i humils serem abans que perdre la nostra rodera galana. / Promeses de papallones foren les vostres convertides ara en cucs de femer. / Magna i clamorosa serà la nostra rifada quan governi el republicà Oriol Primer. / Que la cobdícia no us faci canviar la pesseta catalana./ Pobres i humils serem abans que perdre la nostra rodera galana».

M’hauria agradat acompanyar la resta d’aquesta lletra (adaptada dels himnes d’un hipster de la capella de Sant Onofre a la serra Verdera) amb una melodia acabada d’estrenar pel sardanista emporità Marc Safont, però la SGAE m’ha exigit el pagament d’un cànon sideral només a l’abast de les targetes Black. Haurem d’esperar 70 anys després del traspàs de l’anacoreta lletraferit i del compositor perquè siguin de domini públic. Tant de bo els secrets d’Estat també es poguessin comprar abans no expira el seu interès social.

* Raconades: empatxos, indigestions.

**Canviar la pesseta: perbocar, vomitar.