Durant aquest mes de juny passat, el govern espanyol ha impulsat una reforma de la tarifa de la llum que representarà una nova pujada de la factura per a la majoria de la població. Des de la liberalització de les elèctriques a l’Estat Espanyol, el preu de la llum ha augmentat un 100%, mentre que el salari mitjà només ho ha fet un 20%.

Mentre un 14,7% de les llars catalanes paguen un sobre cost econòmic en concepte d’energia en relació amb els seus ingressos, les empreses energètiques segueixen enriquint-se. Per exemple, aquest 2020 Endesa ha obtingut 1.500 milions d’euros de benefici i Iberdrola 3.600. Mentrestant, la falta d’inversió i adequació de les infraestructures fa que barris sencers pateixin talls de llum constants, com passa al Culubret de Figueres o al barri de la Font de la Pólvora de Girona.

A l’Alt Empordà, aquesta reforma tarifària és la cirereta del despropòsit energètic després de l’agressió que va suposar la línia de la MAT, amb zero benefici per a la comarca, i els anuncis constants de nous projectes de macro parcs eòlics terrestres i marins, així com granges solars escampades per tota la plana.

En nom de l’energia verda, la transició ecològica o la lluita contra el canvi climàtic, els mateixos que durant anys ens han destrossat el país amb infraestructures innecessàries, un urbanisme salvatge o privatitzant els serveis bàsics essencials, ara tenyeixen les seves banderes de verd per continuar amb les mateixes polítiques depredadores.

Però res és casual, ja que arribaran molts milions d’euros europeus per finançar aquesta transició energètica, i aquesta és la raó de l’interès i la urgència per a les energies renovables. Com ens tenen acostumats, el nou model que ens plantegen és continuista, basat en la idea segons la qual els recursos naturals “comuns” siguin utilitzats per les grans empreses privades per concentrar el negoci/benefici.

On ha quedat la Llei 16/2017 del Parlament de Catalunya? Ja no és vàlid el que es proposava a l’article 19? Recordem-ho: promoure les energies renovables aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana; Prioritzar la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum; Afavorir l’autoconsum energètic a partir d’energies renovables i la participació d’actors locals en la producció i distribució; Afavorir la implantació de les tecnologies de generació elèctrica als edificis; Considerar el principi de justícia social en aquelles persones, col·lectius, sectors econòmics i territoris que puguin resultar més afectats per la transició energètica; etc.

«La utopia no és la meta, sinó el punt de partida. S’imagina i es vol crear un lloc que encara no existeix. La vall de Susa (Itàlia) lluita des de fa una generació pel motiu contrari: perquè el Lloc existeixi encara». Prenem aquestes paraules d’Erri De Luca a La paraula contrària, i canviem la Vall de Susa per l’Empordà.

És urgent i necessari capgirar el model per acabar amb la pobresa energètica, fer universal i accessible l’accés a l’electricitat i garantir la preservació del nostre entorn natural, apostant per un model participatiu, sostenible i respectuós. Fer, de fet, el que han anat demanant les múltiples entitats i organitzacions que fa anys que onegen la bandera verda i ara veuen com en la transició la lluita ha de ser més intensa que mai.