Quan faltaven setze mesos perquè s’iniciés la pandèmia entre nosaltres, sembla que no tenim entès gairebé res de la magnitud del problema. Després d’una quarta onada més llarga, però més suau que les anteriors, ara, en ple estiu, estem iniciant una cinquena onada amb tots els índexs creixents d’una manera alarmant.

És cert que molts dels més grans ja estem amb la dosi completa de vacunes, i estem menys exposats a recaure, i que després d’uns mesos de moltes defuncions, les UCI s’han quasi buidat de persones de més de setanta-cinc anys.

Ara, sembla que els positius es multipliquen entre la gent jove, amb una virulència menor, però amb índexs de transmissibilitat superiors a causa del relaxament de les normes, o al poc compliment d’aquestes, o a les variants del virus.

Aquest estiu, després d’un estiu del 2020 amb molts problemes de mobilitat, i, per tant, amb molts problemes en l’àmbit turístic, semblava que havia de ser un estiu amb més turisme de més enllà de les fronteres.

Que Catalunya estigui actualment en zona vermella per part d’alguns països europeus, fa que molts turistes pensaven venir a passar les seves vacances entre nosaltres, s’ho repensin.

He fet un senzill exercici de comprovació per les carreteres de la Costa Brava, i m’adono que només un 25% de cotxes porten matrícula estrangera en aquests inicis de juliol. Abans de la pandèmia, era a la inversa.

Aquests dies, el govern francès desaconsella venir de vacances a la península Ibèrica per la situació de la Covid i la propagació de la variant delta; i estan estudiant si s’apliquen mesures restrictives per aquests desplaçaments en els pròxims dies.

Els CAP comencen a estar saturats, i el personal mèdic torna a fer-nos saber que «encara no s’ha acabat la pandèmia», i que la relaxació de l’ús de la mascareta fa que augmenti el risc de contagi. La ministra de Sanitat, Carolina Daris, posa en valor l’efecte de la vacunació, però alerta que, amb incidències tan elevades entre els joves, alguns poden acabar ingressats a l’hospital.

Fa unes setmanes que es va produir un brot a Mallorca, que ha afectat dotze comunitats autònomes, amb 2.500 casos entre 9.300 viatgers. Alguns d’aquests estudiants estan fent quarantena ben a prop de casa meva. Altres van estar, segons ells, «segrestats il·legalment» en un hotel de quatre estrelles, quan van agafar la Covid per un turisme de borratxera, i per no fer ús de la mascareta. Els viatges de final de curs, majoritàriament, ja no són «culturals».

Als càmpings de la Costa Brava, des de principis de juliol, es produeix un degoteig constant d’anul·lacions, a causa que la Unió Europea que ha pintat Catalunya de vermell. Segons estadístiques del sector, als càmpings, l’ocupació, que era del 60 o 70%, ha passat a estar entre el 30 i el 40%.

A Catalunya, hi ha una oferta de 300.000 places de càmping, sobretot destinades al visitant europeu, especialment neerlandesos, belgues, francesos i alemanys.

Aquest mes de juliol, el sector dona per perdut el turisme internacional per la mala evolució de la pandèmia, i totes les esperances estan posades en el fet que millori la situació a partir del mes d’agost.

Els restaurants i els supermercats es troben plens els caps de setmana, especialment de gent del país que es desplacen pel territori. Però moltes segones residències, a peu de platja, encara tenen les persianes avall. Les botigues de records també noten l’absència de turisme forà.

Dins l’àmbit parroquial hi ha dues constatacions a fer: per una banda, no cal fer la missa internacional ni a Begur ni als Masos de Pals. Ens entenem tots en català. Per altra banda, aquest any, encara s’han anul·lat diversos casaments, o han anat a celebrar-los en altres esglésies, per raó de l’aforament que limita la participació. La majoria han limitat el nombre de convidats als estrictes familiars.

Tot i els ERTO, el que més em preocupa, és que molts dels treballadors que feien temporada en botigues, càmpings i altres establiments turístics, aquest any s’estan menjant els estalvis, a causa de la reducció de contractacions.

Si seguim així, tindrem un hivern calent.