Fa uns dies, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries va obrir un procés de participació en el qual es pot escollir, entre tres propostes finalistes, la millor de la Sala Municipal. Fins al 16 de juliol, mitjançant tutrieslasalamunicipal.cat podreu votar el projecte que us sembli més interessant. Dit això, voldria fer un repàs als usos que ha tingut aquesta part del convent de Sant Domènec al llarg de la seva història.
Clarament, aquest espai adossat a la banda nord de l’edifici era l’església del convent. D’estil barroc de transició al neoclàssic és de planta rectangular i antigament el creuer central era cobert amb una gran cúpula avui desapareguda. Després de la desamortització de 1843, s’ha utilitzat per a diversos usos municipals. No fou fins el 1933, quan una colla de joves de la Penya Ràpids en restituïren l’interior i part de la teulada habilitant-t’ho com a sala de festes.
Durant la guerra del 36 es transformar en taller de motors d’avions, un cop finalitzada, l’exèrcit va utilitzar aquest mateix espai com a parada de cavalls sementals. Més endavant també fou seu de la cooperativa agrícola, fins que el 24 d’abril de 1981 es va rehabilitar per deixar-la tal com avui la coneixem.
Al llarg de la darrera actuació de l’any 1981 en aquest espai s’hi van realitzar multitud d’activitats. Entre altres: la desfilada i el ball de Carnaval, el ball dels Quintos, les actuacions de fi de curs de les escoles, els festivals de música amb el conjunt instrumental, conferències, mítings, debats, reunions, exposicions, dinars, sopars i tota mena d’activitats culturals i lúdiques. Però una de les activitats per excel·lència que s’hi ha portat a terme en més ocasions, és el teatre. Ha estat segurament, l’Elenc de Teatre Esplais qui més ha utilitzat aquest espai per assajar i interpretar multitud de representacions.
Esperem doncs, un cop habilitada aquesta nostra i estimada sala, aquelles aclamades actuacions de Playback per part de castellonins i castellonines imitant a Freddie Mercuri i Montserrat Caballé o a la mateixa Isabel Pantoja o les glorioses nits de teatre amb la Mort d’un viatjant o El Bruel, ens tornin a omplir de joia.
