Entre vacunes i alliberaments de mascaretes, sembla que veiem la llum al final del túnel. No ha estat fàcil. Però sembla que anem pel camí de baixada. Ha estat un any i mig que no ens haguéssim arribat a imaginar mai. Situacions rocambolesques que ens ha demostrat la fragilitat de l’espècie humana.

Hem aplaudit i donat l’enhorabona a personal sanitari que s’ha guanyat que entre tots plegats li fem un monument (tot i que, més que monuments, estic convençut que preferiria simplement un bon augment de sou). S’han despertat també actituds nobles, de reconeixement i solidaritat amb persones, sectors, professionals i col·lectius de diferent tipus. Coses bones de la pandèmia.

Aquesta sensació de veure la llum al final del túnel coincideix amb el final de curs escolar. I toca reconèixer a alumnes i mestres com ha anat aquest any. El tòpic diu que la valoració s’ha de fer a final de temporada, a final de mandat, a final de curs. Doncs bé, el curs ha acabat i han tret excel·lent.

Els protocols han funcionat, els professors han tret hores de sota les pedres per adaptar-se a les noves formes de fer classe, per ser més pedagògics i per canviar les dinàmiques. No han permès que les nenes o nens, confinats per Covid o per haver estat contacte estret d’un positiu, que s’ha hagut de quedar a casa, s’hagin quedat enrere. Que ningú es quedi enrere!

I aquí no faig distincions entre públics, concertats ni privats. Això és un altre debat, sovint tenyit amb un deix de dogmatisme ideològic que ara no ve al cas. La realitat és que malgrat les moltes coses que es poden millorar del sistema, ningú estava preparat per aquesta excepcionalitat i el sistema educatiu tampoc, i ho han aconseguit.

Evidentment l’èxit és bidireccional. Les professores i els professors han estat el motor, però aquest succés no hagués estat possible sense la canalla. Una canalla exemplar que ha demostrat com fàcilment s’han adaptat a portar més de 6 hores diàries la mascareta i a resignar-se a veure de lluny al pati amics de classes diferents sense poder-se abraçar o jugar a pilota.

A vegades seguim la tendència iniciada des de l’antiga Grècia de criticar la generació posterior. Sempre tenim la sensació que la nostra generació era «més de tot». I qui no ho hagi pensat mai, que tiri la primera pedra. Però em sembla que la pandèmia ens ha ensenyat que podem estar orgullosos dels nostres infants i joves.

Bones i merescudes vacances a professores, professors, personal de les escoles i instituts, i alumnes. A tots, gràcies i enhorabona! L’any que ve serà encara millor!