Sé de moltes persones i empreses que quan han de fer un tràmit telemàtic amb l’administració els entra una suor freda acompanyada de calfreds abans de començar a tremolar.

Amb la irrupció de la modernitat a l’administració pública, allò que abans era acudir-hi presencialment, demanar número i esperar, ara s’ha convertit, directament, en no poder accedir. O, en el millor dels casos, en anar-hi dues vegades: una primera per escoltar que et diguin –de vegades amb males maneres– que el tràmit ha de ser telemàtic per posteriorment abaixar el cap i admetre que no tens els mitjans o els coneixements i acabar amb una cita presencial el dia que el sistema ho permeti. Llevat que tinguis la sort de trobar un funcionari amable i compassiu que et pugui solucionar el tràmit tot d’un plegat en la primera visita.

Per qui no tingui la desgràcia d’haver-ho necessitat, us asseguro que intentar fer un tràmit telemàtic amb la Generalitat de Catalunya és quelcom semblant a un viacrucis on les instruccions a seguir són massa vegades enrevessades, incomprensibles i els problemes tècnics nombrosos.

Potser de manera equivocada, però un sempre havia pensat que els serveis públics existeixen per a assistir el ciutadà, i en moltíssimes ocasions els seus beneficiaris més habituals són els desfavorits, la gent gran, o els que menys tenen, motiu pel qual no em sembla massa intuïtiu demanar-los determinats coneixements tecnològics.

Considero una bestiesa arrencar aquestes plataformes anunciant-les a bombo i plateret sabent que són ineficients i confonent o fent perdre la paciència al ciutadà. Semblaria evident que els que han pensat els esmentats sistemes no els han provat prèviament i això és vergonyós. Ho dic perquè, si realment els haguessin fet falta, s’haurien adonat de la seva ineficiència. El pitjor del cas és que quan parles amb els funcionaris que estan a primera línia de foc, els qui han de torejar amb la indignació de l’usuari, et diuen literalment que els esmentats programes informàtics «són un pot i que els van implantar des dels serveis centrals de Barcelona sense consulta prèvia amb ells que són els que realment els ha d’utilitzar».

Els articles des de la indignació no solen ser bons, però és que de vegades no ens queda altre remei. Una cosa és fer les coses malament i una altra és, a més, fotre-se’n.