El silenci no és molt freqüent. Tot sovint, en mig d’un espai de temps silent i en un racó silenciós, esclata un soroll que ens sorprèn. De vegades a les malalties els passa el mateix. Aquest és el cas de les hepatitis. Per això hi ha qui les ha anomenat les malalties silents. Se les anomena així perquè poden passar molts anys des que un s’infecta fins que sap que està malalt. Això pot provocar que el fetge ja estigui molt malmès en el moment de la diagnosi.

Cada any es recorda aquesta malaltia perquè se’n vol fer una sensibilització. Es tracta de difondre que hi ha possibilitats de fer-ne prevenció, per evitar la seva propagació i donar a conèixer que és possible accedir al tractament amb fàrmacs que en poden curar algunes.

Un dels problemes de les hepatitis és que moltes persones que la presenten no saben que la tenen. Per això cal trobar-les. Cal fer una recerca de casos. D’aquesta manera s’estalvien contagis i es millora l’estat de salut i s’eviten les complicacions inherents a ella, de la persona que la pateix.

La hepatitis és una inflamació del fetge que moltes vegades passa desapercebuda i es confon amb una grip o un refredat. Si es presenta amb la forma típica, al pacient li canviarà el color del blanc dels ulls i de la pell, que es tornaran grogosos. S’anomena icterícia.

També hi haurà cansament, ganes de vomitar i vòmits, així com un color fosc de l’orina que recorda el de la coca-cola. Sol haver-hi febre.

D’hepatitis, n’hi ha de molts tipus. Les classifiquem també entre infeccioses i no infeccioses.

De les infeccioses, les més conegudes són la A, la B i la C. Entre les no infeccioses, les causes més freqüents que les provoquen hi ha el consum d’alcohol, drogues, medicaments i bolets. També poden estar provocades per alteracions en el sistema immunològic.

La manera com es poden contraure les infeccioses depèn de cada tipus d’hepatitis i, en general, podem dir que es poden contraure per via sexual (cas de les hepatitis B i C), per via sanguínia (les hepatitis B,C, D, F i G) o per l’orofecal (les hepatitis A i C).

La majoria d’hepatitis infeccioses poden prevenir-se i és aquí on de nou veiem la importància de les mesures higièniques habituals i la de les vacunes.

L’hepatitis C, però, no té vacuna. Un concepte molt important a difondre és que l’hepatitis C sí que té cura. I es fa amb un tractament molt curt, que dura molt poc temps.

Només cal prendre unes pastilles que són molt eficaces (està comprovat que es curen aproximadament el 100% de les persones malaltes) i que no tenen efectes secundaris.

És molt important que se sàpiga de quina manera es transmeten les hepatitis, com prevenir-les i fer-ho. És important evitar la seva transmissió i fer-ne el diagnòstic tan aviat com sigui possible, per poder tractar les persones malaltes quan la malaltia encara no està molt avançada.

Aquestes són un grup de malalties molt freqüents arreu del món. Pel seu comportament silent, poden passar molt sovint desapercebudes, i quan es detecten ja ho fan, moltes vegades, per les complicacions de la mateixa malaltia.