El diari oficial de les comunitats europees publicava, el 18 de desembre de l’any 2000, «La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea» realitzada per l’Oficina del Parlament Europeu, que recull en un únic text, «per primera vegada en la història de la Unió Europea, el conjunt dels drets civils, polítics, econòmics i socials dels ciutadans i ciutadanes europeus i de totes les persones que viuen en el territori de la Unió. Aquests drets es troben reunits en sis grans capítols: Dignitat, Llibertats, Igualtat, Solidaritat, Ciutadania i Justícia». Són 79 pàgines que haurien d’estar a la ment i el cor de legisladors, juristes, polítics i ciutadans.
Vint anys més tard, hi trobo a faltar que la cura i el respecte pel medi ambient no estigui també inclòs en aquests drets fonamentals. Potser em direu que la Terra no té drets... però no ho crec. La Terra és un ésser viu que ens suporta amb paciència infinita. Un ésser on vivim i ens movem. I té el mateix dret, com a mínim, que li atorguem dignitat, solidaritat i justícia, perquè la Terra no és el medi ambient que ens envolta, sinó que som nosaltres mateixos. I hem de ser conscients i comprendre que tot mal tractament, que li practiquem, ens ve retornat d’una manera o altra, i no perquè la Terra es vengi de les nostres accions irresponsables, sinó pel senzill efecte de la llei de reciprocitat o de causa i efecte. Encara que tot sovint tenim la sensació que som coses separades, que no tenim res a veure amb el que ens envolta, que podem fer i desfer segons els nostres desitjos, tot està entrellaçat i el moviment d’unes ales de papallona a una punta del planeta pot acabar generant un huracà a l’altra punta.
El filòsof grec Heràclit, diu que «la salut humana és el reflex de la salut de la Terra» perquè... «totes les coses es troben en un flux i el flux està subjecte a una mesura unificadora o principi racional». I podríem dir-ho al revés i confirmar que la salut del planeta es reflecteix en la salut humana. Llavors, la pandèmia que acabem de passar (segur que ja està?) és un reflex de com hem emmalaltit el planeta amb les nostres accions irresponsables.
Tot, en aquest univers, està unit, és u, i s’organitza en una estructura fractal de la qual formem part inevitablement. No respectar l’entorn, no tenir consciència d’aquest engranatge del qual formem part de manera inequívoca, és oblidar-nos (encara que no estigui en cap document) dels drets fonamentals de la Terra.
