Des del privilegi que suposa el fet d’haver estat vacunat molt abans que qualsevol integrant de «la Roja», serveixi aquest escrit per celebrar l’arribada de la vacuna amb una celeritat que era del tot insospitada quan la pandèmia va decidir canviar-nos la vida qui sap si per sempre.

Agrada de tant en tant poder fer articles optimistes, de festeig, celebració i agraïment. Ja sé que si la indústria farmacèutica ha investigat, creat i desenvolupat una vacuna és per la seva posterior comercialització, però què caram, en un món a vegades catalogat d’insolidari, mancat de valors, i que sembla a vegades caminar enrere com els franquets, la proesa de l’arribada de la vacuna és un fet d’una magnitud històrica. Voldria felicitar molt especialment l’organització de les vacunacions per la seva eficiència. Pel que llegeixo és a pertot arreu on el sistema ha funcionat molt bé. I, parlant en primera persona, vull agrair molt especialment l’excel·lent organització de la vacunació a la vila de Figueres.

Perquè un que no és casteller ni membre de la casa cultural d’Andalusia, malgrat córrer tot sovint pel carrer de la Via Làctia, no havia tingut ocasió d’entrar al Molí de l’Anguila.

I arribar allà, mig desconfiant del missatge del Departament de Salut que et demanava que hi anessis tan sols cinc minuts abans per evitar aglomeracions, ser atès per una atenta persona que et donava les instruccions a seguir, entrar quasi immediatament al box en un moment i ser vacunat amb exquisida professionalitat per part dels sanitaris, és realment un privilegi que posa en molt bon lloc la nostra sanitat pública, així com tot el dispositiu que ha muntat l’Ajuntament de Figueres per poder atendre la contingència.

Vull reiterar, doncs, l’agraïment als nostres governs i administracions de tot ordre, siguin del color que siguin, per haver aconseguit que això hagi estat tan reeixit i tan ràpid. I molta gratitud a la vida, per brindar-me la sort d’haver nascut en un país on això és possible gràcies una xarxa de salut pública que uns quants semblen interessants a destruir en els últims temps.

Per acabar, m’agradaria felicitar també tota l’organització per propiciar-me l’ocasió de retrobar-me tants anys després amb molts companys d’infància, per regalar-nos quinze minuts dedicats a reforçar la nostra autoestima generacional tot recordant aquells prodigiosos setantes i vuitantes viscuts al col·legi Sant Pau i a l’institut «de baix».