El 80% dels càncers de pell són evitables. Això s’aconsegueix quan no ens exposem al sol de forma excessiva i també quan no ens cremem per culpa de l’exposició solar. Aquestes mesures tenen una especial importància en la infància i l’adolescència. El nostre és un país amb moltes hores d’insolació durant tot l’any. Això ho saben molt bé les persones que fan del nostre país el seu destí turístic.
Però el sol tant pot ser font de salut com de malaltia. Encara que avui només tractarem el càncer de pell, que és el màxim exponent de les malalties que pot ocasionar el sol.
Des fa uns anys el càncer de pell es classifica en melanoma i no melanoma. El melanoma és el càncer de pell més agressiu i menys freqüent. La seva mortalitat és aproximadament del 90%, però també s’ha de dir que només representa al voltant del 5% de tots els càncers de la pell. Es relaciona, sobretot en els homes, amb la intensitat de l’exposició a la llum solar. La resta són càncers de pells no melanomes. Representen el 95% del total. Com la majoria de malalties i càncers augmenta la seva freqüència amb l’edat, per això sol ser molt poc freqüent en menors de 45 anys i la causa que el provoca és l’acumulació de les hores d’exposició solar.
Després d’aquesta introducció, ja hem entès que la millor manera de prevenir els càncers de pell és evitant l’exposició solar. La radiació ultraviolada solar és la principal causa del càncer de pell. De fet ja és de tots coneguts que s’ha d’evitar l’exposició solar a les hores que la irradiació solar és més forta –entre 11 del matí i les 4 de la tarda-.
Altres maneres de prevenir-lo són fent una exposició solar gradual, buscant les ombres i prenent-lo a les hores de mínima insolació. Cal protegir-se la cara i els ulls, posar-se gorra o barret, ulleres de sol i samarreta al cos per evitar cremar-nos. Mitja hora abans de l’exposició al sol, ens haurem d’aplicar el protector solar, que serà més potent o menys en funció del tipus de pell i de si s’està ja una mica bronzejat.
Protegirem la pell i les mucoses, com són els llavis, i anirem aplicant-lo cada cop que desaparegui de la pell, bé per la suor, per haver-nos banyat o quan ja massa hores de la seva col·locació. Les persones especialment sensibles i a les que se’ls ha de protegir encara més, són les que tenen una pell molt delicada i també com hem dit abans, els infants. En aquests casos s’utilitzarà un fotoprotector més potent, més elevat. També cal protegir el cos de la deshidratació, per aconseguir-ho s’ha de beure molta aigua.
Cal incidir que s’haurà de tenir especial cura quan estiguem en llocs en què els rajos del sol es reflecteixen més, com són l’aigua, la sorra de la platja i les muntanyes, les alçades i la neu. Si es pren un medicament fotosensible, no es pot prendre el sol. Per tant s’haurà d’evitar del tot. En darrer lloc, cal parlar de l’autoexploració de la pell per detectar si apareix alguna alteració que s’hagi de comunicar al metge.
Prendre el sol d’entrada és bo. Però també pot fer mal a la salut. Prendre’l amb seny és la millor recomanació que podem donar per gaudir dels seus efectes beneficiosos.
Ara ja tenim més eines per fer efectiu l’eslògan: Càncer de pell, no gràcies.
