Darrerament es tornen a utilitzar termes seriosos, alegrement. No voldria dir banalment, però podríem caure en la repetició. Canvi climàtic, sostenibilitat, emergència climàtica, justícia climàtica, educació ambiental, generacions futures, revolució verda, etc. Avui volen dir ja, fruit de l’abús i cert sensacionalisme, coses ben diferents per a molta gent. És evident que el concepte medi ambient, que ja hem portat a aquesta columna, vol dir coses ben diferents i fins i tot oposades actualment, atesa la polèmica amb les energies renovables (un altre concepte que molta gent confon amb energies netes o verdes: el lobby nuclear, considera avui, aquesta, una energia més neta que l’eòlica (...) i sectors conservacionistes podrien fer el joc a aquest relat. Dins d’aquests detectem que hi ha nuclis que ignoren (i és molt ignorar) la diferència entre mitigació i adaptació al canvi climàtic. Embolica que fa fort.

A força de repetir, retorçar i acomodar als interessos de cadascú, els termes utilitzats acaben significant conceptes diferents. Un altre exemple seria el de justícia climàtica, darrerament hi ha qui l’utilitza vinculat a la solidaritat territorial o a la justícia distributiva en relació amb els nous preus en els rebuts de la llum. Potser cal recordar que els termes de justícia ambiental i climàtica, els que venim de lluny i fins i tot vàrem ser membres de la primera associació ambientalista catalana (ECOjustícia), que va començar a introduir aquesta línia d’acció climàtica a Catalunya, avençada al seu temps, i que avui encara està molt lluny, però molt, de la mitjana europea, tenen molt a veure amb la inacció climàtica. Raó per la qual una sèrie d’entitats, ONG, ajuntaments, particulars, pobles o ètnies, han interposat querelles a governs occidentals (el gruix europeus i dels EUA, un total de 1.600 fins ara) per deixadesa, lentitud, oblit o pura inacció climàtica. Un dels primers casos va ser el poble inuit del Gran Nord de l’Àrtic (Alaska, Canadà, Groenlàndia...) contra els EUA, per inacció davant de la pèrdua de sol ferm, permafrost, zona de pesca, etc. Casos més propers els tenim als països centreeuropeus, per les inundacions recurrents que assolen molts indrets i a les quals no es donen importància (o als incendis).

Però anem al concepte Acció Climàtica, nom que pren ara la nova conselleria que hauria de tenir totes les competències de medi ambient i sostenibilitat, transició ecològica i energètica, etc., i no les tindrà, i en canvi tindrà les d’agricultura i alimentació. Embolica que fa fort. Ah!, i sense que tingui rang de vicepresidència que sí que tindrà en canvi la Conselleria de Polítiques digitals. Però que no hem quedat que estem en emergència climàtica?