Indults

I també, recordar que, en aquells comicis, s’hi varen poder presentar persones que poc abans havien estat exiliades, perseguides o empresonades per les seves idees, contràries a les lleis vigents en aquell moment i que havien gaudit d’un indult que fou fonamental per a la normalització del país.

Tot i que era evident que cap d’ells n’estava penedit, un grup de polítics amb obertura de mires, malgrat venir d’un període fosc i mancat de llibertats, varen acceptar, amb discreció i sentit d’estat, que aquells «rojos» i «separatistas», tinguessin opcions a les urnes.

Passaren anys fins que els governants de torn permetessin que un general colpista fos també indultat sense mostrar penediment, malgrat haver tret els tancs al carrer durant el 23-F.

I ara, ens trobem davant d’un escenari polèmic per un possible indult a favor d’unes persones que porten anys a la presó per haver posat unes urnes a disposició dels ciutadans.

Alguna cosa deu fallar quan avui, els polítics i juristes tenen menys sentit d’estat que els seus avantpassats, que eren hereus de dictadors feixistes, abocant al patiment persones i famílies per pensar diferent i provocant la separació i el desordre allà on s’haurien de tancar ferides per arribar a un acord de convivència.

Quan tothom creu tenir la seva raó és quan la diplomàcia i el sentit comú s’han d’imposar.

Però, sembla que en aquest país com més experiència democràtica tenim, menys sabem aplicar-la. Crec que aquells candidats il·lusionats, participants de les eleccions del 15 de juny de 1977, mai haguessin imaginat que tindrien uns successors tan mediocres.

Nota: Aquest article ha estat elucubrat tot veient acostar-se una tempesta a la platja gran de Pals, allà on durant dècades hi va haver una de les poques portes a la llibertat, en forma d’antenes i que avui és un sorral sense massa encant. Una curiosa metàfora.