Era irresistible parlar-ne. La notícia ha corregut com la pólvora; un artista italià ha venut per quinze mil euros una escultura invisible però assegura –mitjançant un certificat d’autenticitat– que existeix..., al seu cap. No és la primera vegada, certament a Milà també ha exposat res, la qual cosa s’ha pogut veure perquè havia delimitat l’espai expositiu amb, sembla, cinta de carrosser.

Aquesta línia expositiva li està portant molta feina, perquè ha assegurat que està preparant set escultures a set capitals mundials, set, perquè és un número espiritual. Sí, sí, molt espiritual, però cal dir que dedicar-se a l’art invisible sembla d’allò més interessant.

El dramaturg rus Anton Txékhov afirmava que les obres d’art les dividia en dos categories: les que li agradaven i les que no. És evident, a la vista de l’evolució de l’art, hauria de retractar-se de les seves paraules perquè hi ha una altra categoria etèria, invisible, transparent o simplement inexistent sobre la qual hi ha un mercat, sobretot això: un mercat.

"És cert que sempre s’ha entès que l’art calia que fos visible, però tampoc era una norma i, per tant, si entra dins l’oferta i la demanda, poc més a dir"

Parlar d’art sempre és delicat; temps enrere –potser des del Saló de París del segle XVIII–, semblava un espai circumscrit als entesos on de manera més o menys educada rebutjaven les opinions poc ‘autoritzades’. Era com un cercle virtuós –o viciós segons com. Li va passar a Monet, Renoir, Pissarro i companyia.

Ara, aquesta obra d’art invisible però certificada i desconec si assegurada pel cas que l’autor –Déu no ho vulgui– tingui pèrdua de memòria, ha dividit la crítica també coneguda com «els entesos». Dividits a mig camí entre la genialitat i l’estafa. És cert que sempre s’ha entès que l’art calia que fos visible, però tampoc era una norma i, per tant, si entra dins l’oferta i la demanda, poc més a dir.

Aquesta és una vella història, i només caldrà esperar al fet que una ànima sincera, apunti cap al no res i rigui perquè no hi ha res; com allò del vestit nou de l’Emperador que va escriure Hans Christian Andersen.