Poc abans de l’estiu passat van encarregar una piscina de plàstic perquè el pressupost no els donava per gran cosa més. Pressupost a part, el que hi havia era molta pressió per part dels nens i una il·lusió dels adults que els recordava una mica l’ansietat de la seva infantesa abans de rebre un regal.
Dona-li la culpa al confinament, a la calor o a les dues coses, però s’havia trencat l’estoc de piscines desmuntables del món mundial i després d’esperar, segurament més del necessari, un repartidor d’Amazon va aparèixer un bon dia a la casa amb un paquet de dimensions i pes considerables.
A partir d’aquest moment, va passar el que sempre passava quan arribaven paquets a casa: com que tot ve trossejat i desordenat, calia que algú reconstruís el puzle. Res especialment difícil, però certament una mica atabalador en veure tants ferros i cargols sortits de la caixa i escampats per la taula, desafiant la família a veure si sabien combinar-los per fer-ne d’ells un estri d’autèntic gaudi estival. Va caldre molta intuïció per entendre els dibuixos que acompanyaven el catàleg i una gran resistència a la frustració per desxifrar unes instruccions pretesament en l’idioma de Cervantes – evidentment que mai en català – però passades amb molt mala traça per un traductor electrònic, la qual cosa les feia gairebé incomprensibles. A part d’un cert mestratge en el bricolatge, i ser el que en andalús en diuen apañao, cosa que efectivament aquell pare de família no era.
Òbviament que la piscina venia sense extres ni complements, de manera que també va tocar comprar una depuradora, una xarxa per recollir les fulles, una aspiradora pel fons, una escala, així com el clor i el floculant que ningú sabia ben bé què era, però que semblava necessari perquè a l’aigua no li entressin temptacions de fer-se malbé. I, per descomptat, aquelles tiretes que permeten fer el seguiment diari del clor, l’alcalinitat i no sé quants factors més tot sigui per evitar la catàstrofe. Després va venir l’inevitable contenciós per decidir qui la netejava cada dia i es van establir uns torns rotatius, perquè a tothom li agrada la piscina ben neta i amb aigua transparent. Res a fer, per la pluja d’estels de Sant Llorenç, l’aigua ja estava més verda que un lloro, amb la qual cosa es va procedir al desmuntatge a la brava i sense seguir instruccions.
Els nens ara diuen que amb una piscina d’obra això no hauria passat. Els pares tremolen.
