Les conseqüències de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus han estat devastadores des del punt de vista sanitari, econòmic i del benestar social, i remuntar aquesta situació no serà fàcil. En aquest sentit, i sense cap mena de dubte, la vacuna contra la Covid-19 és un símbol d’esperança que ens permet somniar i pensar que hi ha llum al final del túnel, però no és suficient. Cal aixecar els ànims perquè hi hagi canvis autèntics i d’esperit. En aquesta línia, dijous passat vaig poder assistir a una magnífica xerrada que va dur a terme el reconegut conferenciant i formador, Víctor Küppers, organitzada per l’Associació Comerç Figueres. La conferència es titulava L’actitud per sortir d’aquesta, i anava dirigida, específicament per a establiments i oficines a peu de carrer de Figueres. Em vaig guardar una frase que ell afirmava: «Tenim tot el dret a estar enfadats quan ens succeeixen coses negatives, i és normal, però mai hem de perdre l’esperança i els ànims».

Arran de la xerrada, no parava de pensar que, en general, als figuerencs i figuerenques ens persegueix un núvol de negativitat que no acaba de desaparèixer mai. Avui perquè tenim una ciutat en decadència i que no aporta aquell valor afegit que envegem d’altres ciutats gironines, i abans perquè hi havia altres problemàtiques que també ens feien estar enfadats amb el que vèiem. Tot i això, és curiós veure com, al llarg del temps, els nostres representants polítics ens conviden a ser positius, a través dels seus relats i publicacions. I en la meva humil opinió penso que sí, que encerten, que cal convidar a l’optimisme, i que tots nosaltres podem aportar la nostra positivitat i tenir esperança en el futur de la nostra ciutat, tot recuperant aquell «orgull figuerenc» que en poques ocasions solem demostrar.

Però justament aquells qui ens demanen positivisme han de treballar de valent per generar aquest clima. Mentre hi hagi barris amb talls de llum diaris, una ciutat deixada, insegura, bruta, poc cohesionada i incívica, mancada de projecte amb una visió i planificació de futur (més enllà dels quatre anys de mandat), etc., l’optimisme serà buit de contingut. I com no espavilem tots plegats, el problema s’allargarà encara més en el temps, els ciutadans perdran els pocs ànims que els queda, i conseqüentment, l’alegria i l’estima cap a Figueres.

I ja per acabar, no hi ha cosa que em provoqui més ràbia que els mateixos representants vagin donant lliçons a aquells figuerencs que ja han perdut l’esperança. Una bona part ja ha fet tot el possible i ha sigut positiva infinitat de vegades, però han perdut la paciència i també els hem de respectar. És més, cal tornar-nos a convèncer perquè tornin a confiar en Figueres i la seva gent.