La sèrie televisiva Candice Renoir –comandant de la policia de Sète, la Venècia del Llenguadoc– mostra multiplicitats de casos criminals inimaginables o infreqüents en una vila gal·la no més gran que Figueres. Quina mena d’intrigues es poden generar en unes altres de la mida de Girona (Perpinyà), l’Escala (Argelers de la Marenda), Llançà (Portvendres) o Cadaqués (Cotlliure)? La resposta en clau de ficció narrativa ens la proporciona l’editora Cap Béar de la capital de la Catalunya del Nord, en un reguitzell de peces del gènere polar (policíac) que, juntament amb el thriller i el roman noir, nodreix amb gran quantitat d’obres i autors la novel·la negra francesa actual.

Amb el profitós desgast del diccionari Larousse, em vaig atrevir fa poc a l’aventura de llegir en la llengua del comissari Maigret quatre mostres amb escenaris en les quatre viles esmentades, on curiosament es respira un sentiment de pertinença a la terra catalana. A Rouge tragique à Collioure (2005) Gildas Girodeau crea el personatge inclassificable de Paul Feder –que tindrà continuació a Malaguanyat (2006) i Nucléar Parano à Port-Vendres (2008)–, un solter de vida marginal i calmosa en un vaixell, que es transforma en una voràgine quan una nit rep la trucada de Jane, amb qui havia tingut una relació, i es veu implicat en un drama de desenllaç imprevisible, perfumat pel mar de la Costa Vermella. Antoine Parra relata amb recursos enginyosos a Aubes meurtrières à Argelès (2008) el segrest de la dona d’un jugador de rugbi local, disfressat com un aparent cas d’abandonament de la llar. El suspens va acompanyat del retrat d’hibernació d’una vila que bull als estius, del caràcter tafaner i alegre dels seus senadors, del seu accent rocallós.

El tinent Bruno Layette és un flic de la comissaria de Perpinyà, on la rutina el fa somiar amb una investigació de debò, la d’un policia judicial, una oportunitat que li ofereix un assassí que el convida a seguir el seu rastre per les muntanyes del riu Tet. A Le rédempteur de la Têt (2008) Laurent Boyer també ens guia per les nits sorprenents de l’antiga capital del regne de Mallorca. Amb Un port de Déesse (2017), de Thérèse Cau, retornem a la Costa Vermella en un altre afer de molta agitació, on els gendarmes de Portvendres han d’investigar el misteriós ofegament d’un pescador del barri cosmopolita (italians, espanyols...) de la Citre, en una època (1963) en què la nombrosa colònia de pieds-noirs algerians s’havia guanyat força antipaties pels seus mètodes de captura marinera radicalment diferents dels artesanals.

Excepte en el cas de Laurent Boyet (destinat com a capità de la policia de fronteres al Pertús), la resta d’autors nord-catalans són autòctons o sobrevinguts dels municipis protagonistes d’aquestes històries. Es poden considerar escriptors amb una popularitat regional (nacional en el cas de Boyet i Girodeuau), però tots ells amb una ploma de qualitat. Thérèse Cau, professora d’anglès, és filla de republicans espanyols; Antoine Parra (nascut a Capmany) és mestre i recent maire del poble de la seva dona des de les eleccions del 2020. Gildas Girodeau, antic mariner que ara es dedica a l’agricultura ecològica, és el més prolífic i en teoria el més conegut pels lectors de noir sud-catalans, ja que va publicar en la llengua de Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo Deliri nuclear, un «thriller fulminant a la catalana» segons els seus editors (Curbet, 2011).

Estic escrivint alguns contes sobre un agent municipal fictici de Palau-saverdera. Hauré de repassar abans quin poble rossellonès d’uns 1.500 habitants ha creat un policia tan peculiar com Nofre McCow. Ja sabem que la tramuntana literària bufa deixant-nos llavors d’inspiració a l’altra carena de la frontera, i no cal desaprofitar-les.